Arxiu d'etiquetes: castells

Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.

Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.

La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.

Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.

Sant Joan de Pladecorts (Vallespir)

9 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)

(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.

Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.

El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).

El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.

Borró

1 Resposta

(Ròtova, Safor)

Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.

Bons, les

1 Resposta

(Encamp, Andorra)

(o Sant Romà de les Bons, ant: Labons)  Poble (1.336 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).

L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.

Saix (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015)

(cast: Saj o Sax) Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l’Arguenya, a l’est i la serra de Cabrera a l’oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s’estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m.

La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d’altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent.

La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l’antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (segle XVI), renaixentista, amb elements gòtics.

El municipi també comprèn la colònia de Santa Eulàlia.

Saidí (Baix Cinca)

8 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015)

(cast: Zaidín) Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l’esquerra del Cinca.

L’economia és basa en el sector primari; l’agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l’existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic.

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.

Rodés (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)

(ant: Roders, fr: Rodès)  Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).

El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.

Roca d’Albera, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)

(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.

El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.

Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.

Boix, castell del

Deixa un comentari

(Taradell, Osona)

Antic castell enrunat (820 m alt), damunt la serra d’Aguaitallops.