Arxiu d'etiquetes: castells

Tàrbena (Marina Baixa)

23 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.

El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.

Talteüll (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 53,47 km2, 105 m alt, 878 hab (2013)

(ant: Taltevull, fr: Tautavel) Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l’Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda.

Economia agrícola: vora el riu s’estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres.

El poble és situat a l’esquerra del Verdoble, al voltant de l’església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (segle XIV) i restes de l’antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria.

A la serra de Talteüll hi ha la cova de l’Aragó, on s’han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l’home de Talteüll).

El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.

Tales (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 242 m alt, 836 hab (2015)

Situat en terreny accidentat, a la vall del riu de Sonella, entre les serres de Cantallops i d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües de fonts; els conreus més difosos són els de garrofers i d’oliveres, en els sectors de secà, i les hortalisses i els tarongers en les àrees irrigades. Bestiar porcí. Bona part de la població treballa a les indústries d’Onda. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La part més antiga del poble és a la falda d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Tales; l’església parroquial de Sant Joan (segle XIX) és a la part més moderna.

Enllaç web: Ajuntament

Sureda (Rosselló)

14 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)

(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.

Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.

El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.

El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.

Sumacàrcer (Ribera Alta)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,15 km2, 45 m alt, 1.168 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrès, a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu. El sector forestal ocupa dues terceres parts del terme, amb pins i matollar.

La base econòmica és l’agricultura: predomina el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu, a través de la sèquia d’Escalona, sobre el secà; els conreus més estesos són els de les hortalisses, els tarongers i l’arròs, al regadiu, i garrofers i oliveres, al secà. Àrea comercial d’Alzira.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra; l’església parroquial actual, dedicada a sant Antoni i sant Nicolau de Bari, fou bastida a mitjan segle XVIII. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja, prop del poble.

Enllaç web: Ajuntament

Sot de Xera (Serrans)

7 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015)

(cast: Sot de Chera) Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes.

L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d’estiueig. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic; de l’església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840.

Cairola, la

1 Resposta

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Despoblat i antic castell. Lloc de moriscs (7 focs el 1602) agregat (1535) a la parròquia de Villans.

Sornià (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013)

(fr: Sournia) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt).

Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d’estiueig.

La vila és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l’església parroquial i les restes del castell de Sornià (del segle XVI, destruït en gran part a l’inici del segle XX); i el Puig de Sornià.

Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d’Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià.

La vall de Sornià és esmentada ja l’any 1020.

Soler, el (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya): 10,35 km2, 73 m alt, 7.300 hab (2013)

(fr: Le Soler) Situat al Riberal, a la riba dreta de la Tet, drenat, a més, per la riera del Soler.

Economia agrícola; conreus de regadiu (fruiters i hortalisses), gràcies a l’aprofitament per als regatges de les aigües de la Tet. Prepondera, però, l’agricultura de secà, que es dedica a la viticultura. Compta amb un celler cooperatiu. Ramaderia. Indústria del paper, del moble i de la construcció (afavorida per la proximitat de Perpinyà). Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial. Restes de l’antic castell del Soler, amb la capella de Santa Eugènia i la masia i antic monestir de l’Eula.

El terme era dividit a l’edat mitjana en el Soler d’Amunt i el Soler d’Avall.

Cabrera -illa-

19 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.

Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.

Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.