(o Eixortà) Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’En Sarrià i empalma la Serrella, a l’oest, amb la serra d’Almèdia, a l’est.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).
Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent de l’Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d’Aitana.
Ocupa una extensió d’uns 121 km2. una part dels quals s’han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest.
Fou el centre de la baronia i marquesat de Guadalest.
Riu, que, procedent de les serres de la Serrella i Aitana, segueix en direcció nord-oest – sud-est i forma, a la conca alta, la vall de Guadalest, on fou construït l’embassament de Guadalest, i, a la baixa, la vall de Callosa (entre les serres de la Xortà i de Bèrnia, al nord, i el Puigcampana, al sud), on s’uneix amb l’Algar.
S’aprofita per a regatges (conreus d’horta), i rega, juntament amb l’Algar, tot el curs baix fins a la desembocadura al Mediterrani, la qual té lloc al centre de la badia d’Altea.
Riu (43 km de longitud). Neix al vessant nord de la Serrella i de la serra de la Xortà, que, després de rebre el barranc de Malfí, solca longitudinalment les darreres carenes prebètiques.
Al curs alt forma la vall de Pop, al peu de la serra de Laguar, i al curs mitjà origina l’ampla vall de Xaló, entre el tossal Gran i el coll de Rates. Al municipi de Llíber pren la direcció sud-oest – nord-est, i, encaixat entre la serra del Castellar (al sud) i la del Montgó (al nord), passa pel coll de Gata i per Gata Gorgos.
Desemboca a l’angle septentrional de la badia de Xàbia, entre els caps de Sant Antoni i de Sant Martí. Se’n deriven escassos regatges (a Pedreguer i a Benidoleig).
També és conegut amb el nom de riu de Xaló o de Benigembla.
(Comtat / Marina Baixa / Alcoià)
(o riu de Penàguila) Afluent dretà del riu d’Alcoi, que neix al port de Confrides, passà pels termes de Penàguila i Benilloba i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta.
(Alacantí / Marina Baixa)
(o el Cabeçó d’Or) Serra que separa el canal de Xixona de la vall de Relleu, entre les dues comarques, de direcció sud-nord, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304.
L’antic castell del Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina.
Dóna nom a un enclavament de l’Alacantí entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes.
Alineació subbètica, amb orientació oest-est. Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat.
És constituïda essencialment per calcàries juràssiques, que configuren espadats de fins prop de 300 m, com la gorja espectacular del Mascarat. Culmina al puig de Bérnia (1.128 m alt).
Focus de la rebel·lió dels moriscos del País Valencià (1526). Felip II féu reconstruir (1570) l’antiga fortificació de Bèrnia per tal d’aïllar-los.
Muntanya, un dels darrers contraforts orientals del massís d’Aitana, al sud de la vall de Callosa.
Riu que neix al sud del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta. La seva capçalera és la vall de Tàrbena, compresa entre la serra del Carrascar de Parcent (al nord), la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia (a l’oest) i la serra de Bèrnia (a l’est).
Poc abans del despoblat d’Algar (que li ha donat el nom), el riu entra a la vall de Callosa on, al límit entre els municipis de Callosa d’en Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest; a la conca d’aquest darrer, hom construí un pantà per als regadius de la vall baixa del riu d’Algar.
Desemboca al mar, al nord de la vila d’Altea.
(País Valencià)
Regió natural: 1.740,9 km2.
Comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó, l’Alacantí i la Marina Baixa.
Dades dels Països Catalans 