(València ?, segle XVIII – Castelló de la Plana, 1835)
Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d’un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio.
Fou perseguit després del Trienni Constitucional.
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
(Castelló de la Plana, Plana Alta, 21 juny 1823 – 30 novembre 1880)
Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics.
Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.
(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)
Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.
Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.
(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)
Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.
Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.
També escriví en llengua catalana.
(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.
Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.
La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.
(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)
Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.
Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.
(Castelló de la Plana, 11 febrer 1795 – 30 agost 1860)
Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d’Europa.
Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 24 novembre 1802 – Castelló de la Plana, 25 octubre 1876)
Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Ramon Cabrera.
Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial.
Dades dels Països Catalans 