(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)
Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.
Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.
(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)
Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.
Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).
Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904) Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.
(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)
Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.
Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
(Castelló de la Plana, 13 febrer 1894 – 10 març 1987)
Erudit i escriptor. Col·laborà en “El Crit de la Muntanya”, “El Camí”, “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” i d’altres publicacions periòdiques.
Publicà la novel·la curta Llauradoreta! (1915), el recull de narracions Bolangera de dimonis (1931), l’assaig El paisatge en la literatura valenciana (1934) i els estudis Pintors del Maestrat (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (1935) i Pintores de Morella (1943),
(Castelló de la Plana, 5 juliol 1923 – 7 abril 2005)
Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón.
(València, 30 gener 1892 – Castelló de la Plana, 15 agost 1963)
Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a “Heraldo de Castellón”, “Arte y Letra”, “Mediterráneo” i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura.
Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947) i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).
Fou professor de català (1910-12) i autor de l’estudi La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on declarava la catalanitat de l’idioma i donava normes ortogràfiques prou acostades a les fabrianes.
(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)
Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.
Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).
Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).
(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)
Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.
(Sòria, Castella, 22 juliol 1844 – Castelló de la Plana, 25 març 1900)
Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità.
El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l’obra el 1891.
Era membre corresponent de l’Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
Dades dels Països Catalans 