(Castella, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític. Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat.
Estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions.
(Castella, 1319 – Catalunya ?, segle XIV)
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella i de Maria d’Aragó i d’Anjou. La seva mare la portà a Calataiud.
Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal.
Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.
(Sòria, Castella, 1155 – Gutierre Muñoz, Castella, 1214)
Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).
Abd al-Rahman I (al-Andalus, segle VIII – Còrdova, Andalusia, segle VIII) Primer emir independent d’al-Andalus. Perdé Girona (785), que passà als francs i als gots refugiats.
Abd al-Rahman II (Toledo, Castella, 792 – Còrdova, Andalusia, 852) Emir de Còrdova (822-852). Va debilitar amb ràpides campanyes de devastació la tendència expansiva cristiana. Envià les seves tropes contra Barcelona i Girona, i arrasà el Vallès (827).
Abd al-Rahman III (al-Andalus, 891 – Còrdova, Andalusia, 961) “al-Nasir” Emir omeia (912-29) i primer califa de Còrdova (929). El 950 va rebre un delegat del comte Borrell II de Barcelona.
Abd al-Rahman IV (al-Andalus, segle X – Guadix, Andalusia, 1018) “al-Murtada” Califa omeia de Còrdova. Fou proclamat califa a Xàtiva, on Ramon Borrell I de Barcelona hi havia enviat també una expedició (1017).
(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc II de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc III, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
(Castella, segle XVI)
Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l’obrador a Sarral (Conca de Barberà).
L’any 1540 contractà un retaule d’alabastre per a l’església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.
També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona.
(Castella, segle X – després 1035)
Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.
Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.
Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.
(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)
Botànic. Deixeble de Carles Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.
Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.
Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.
(Castella, segle XV – Palència ?, Castella, després 1495)
Inquisidor. Fou delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions foren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns.
Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489.
Dades dels Països Catalans 