(Sòria, Castella, 1155 – Gutierre Muñoz, Castella, 1214)
Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).
Alfons VIII de Castella
8 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Castella (bio)
Abd al-Rahman -varis bio-
Abd al-Rahman I (al-Andalus, segle VIII – Còrdova, Andalusia, segle VIII) Primer emir independent d’al-Andalus. Perdé Girona (785), que passà als francs i als gots refugiats.
Abd al-Rahman II (Toledo, Castella, 792 – Còrdova, Andalusia, 852) Emir de Còrdova (822-852). Va debilitar amb ràpides campanyes de devastació la tendència expansiva cristiana. Envià les seves tropes contra Barcelona i Girona, i arrasà el Vallès (827).
Abd al-Rahman III (al-Andalus, 891 – Còrdova, Andalusia, 961) “al-Nasir” Emir omeia (912-29) i primer califa de Còrdova (929). El 950 va rebre un delegat del comte Borrell II de Barcelona.
Abd al-Rahman IV (al-Andalus, segle X – Guadix, Andalusia, 1018) “al-Murtada” Califa omeia de Còrdova. Fou proclamat califa a Xàtiva, on Ramon Borrell I de Barcelona hi havia enviat també una expedició (1017).
Major de Castella
(Castella, segle X – després 1035)
Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.
Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.
Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.
Losa España, Taurino Mariano
(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)
Botànic. Deixeble de Carles Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.
Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.
Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.
Espina, Alfonso de
(Castella, segle XV – Palència ?, Castella, després 1495)
Inquisidor. Fou delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions foren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns.
Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489.
Espiga y Gadea, José de
(Palenzuela, Palència, Castella, 2 agost 1758 – Tierra de Campos, Castella, 2 abril 1824)
Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès.
El 1810, la Junta l’elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d’Espanya, idea que no progressà a causa de l’oposició de Felip Aner i de Ramon Llàtzer de Dou.
El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.
Curiel y Tejada, Luis
(Castella, segle XVII – 1724)
Vocal del Consell de Castella.
Fou encarregat per Felip V de Borbó de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera (1716), de la qual fou protector fins a la seva mort.
Fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del col·legi d’estudiants pobres a Cervera.
Constança -comtessa Urgell, s XI-
(Castella, segle XI – Urgell, després 1064)
Comtessa d’Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d’Urgell.
Ja vídua d’aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré de Cerdanya, que comprà el privilegi per posar de bisbe d’Urgell el seu germà Guillem de Cerdanya.
Bretón, Manuel
(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)
Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.
El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.
Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.
Fou capità general de Catalunya (1845).
Arce, Juan de
(Castella, segle XVII)
Militar. Comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.
La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig).
Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló (maig-juny 1640).
Dades dels Països Catalans 