(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)
Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).
Kindelán y Duany, Alfredo
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Castella (bio)
Joan de Borbó i de Battenberg
(La Granja de San Ildefonso, Castella, 1913 – Pamplona, Navarra, 1993)
Pretendent al tron d’Espanya (1941-77). Tercer fill d’Alfons XIII de Borbó. Fou príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), i comte de Barcelona. El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans, es convertí en l’hereu de la corona.
El 1942 es traslladà a Lausana -on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó– i el 1946 a Estoril. El 1969, en produir-se la proclamació del seu fill, Joan Carles, com a hereu de Franco a títol de rei, signà una declaració de protesta i dissolgué el seu consell privat i el seu secretariat polític.
Tot i això, influí en favor de la democràcia, i el 1977 renuncià als seus drets dinàstics, conservant, però, el títol de comte de Barcelona.
Franco, Juan
(Castella, segle XV)
Frare dominicà. El 1484 fou nomenat inquisidor de Barcelona per Tomás de Torquemada, juntament amb Guillem Caselles.
Trobaren l’oposició del Consell de Cent de Barcelona, que no volia la introducció de la inquisició castellana; després de moltes gestions Franco fou destituït a mitjan 1486.
Ferran II de Lleó
(Castella, vers 1137 – Benavente, Castella, 1188)
Rei de Lleó, d’Astúries i de Galícia (1157-88). Fill segon d’Alfons VII de Castella i de Berenguera de Barcelona.
Estefania d’Urgell i Ansúrez
(Castella, 1096 – després 1143)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella.
Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d’Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques.
Enríquez y de Velasco, Fadrique
(Castella, segle XV – 1538)
Comte d’Osona i vescomte de Cabrera i de Bas, pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera.
No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit (1520), i, desenganyat per la partença de Carles I de Catalunya a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera.
Enríquez de Cabrera, Luis
(Medina de Rioseco, Castella, 1531 – Valladolid, Castella, 27 maig 1596)
Almirall de Castella. Successor dels vescomtats de Cabrera i de Bas, que els vengué, amb el comtat d’Osona, gradualment, entre el 1566 i el 1574, a Francesc (I) de Montcada, comte d’Aitona, el qual formà una de les més poderoses senyories jurisdiccionals del Principat de Catalunya.
Cabrera, Àlvar de
(Catalunya, segle XIII – Castella, 1259)
Noble. Fill tercer del comte Guerau I d’Urgell (Guerau IV de Cabrera) i germà de Guerau V de Cabrera (Catalunya, s XIII – 1242) Vescomte de Cabrera.
A la mort del seu pare, esdevinguda en 1229, en rebé la senyoria de Folc i Estopanyà.
És possible que aquest personatge sigui identificable amb un cert Ruy Guerau o Fernández de Castro, el cognom matern, que alguns autors fan vescomte d’Àger.
En tot cas, aquesta branca dels Cabrera, molt poc aclarida, s’extingiria dues generacions després.
Caballero y Llanes, Rodrigo
(Castella, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític. Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat.
Estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions.
Blanca de Castella i d’Aragó
(Castella, 1319 – Catalunya ?, segle XIV)
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella i de Maria d’Aragó i d’Anjou. La seva mare la portà a Calataiud.
Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal.
Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.
Dades dels Països Catalans 