Arxiu d'etiquetes: Castella (bio)

Espiga y Gadea, José de

Deixa un comentari

(Palenzuela, Palència, Castella, 2 agost 1758 – Tierra de Campos, Castella, 2 abril 1824)

Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès.

El 1810, la Junta l’elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d’Espanya, idea que no progressà a causa de l’oposició de Felip Aner i de Ramon Llàtzer de Dou.

El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.

Curiel y Tejada, Luis

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – 1724)

Vocal del Consell de Castella.

Fou encarregat per Felip V de Borbó de la redacció del decret de fundació de la Universitat de Cervera (1716), de la qual fou protector fins a la seva mort.

Fixà el pla de la institució i les rendes absorbides de les diverses universitats i estudis generals del Principat de Catalunya i l’organització del col·legi d’estudiants pobres a Cervera.

Constança -comtessa Urgell, s XI-

Deixa un comentari

(Castella, segle XI – Urgell, després 1064)

Comtessa d’Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d’Urgell.

Ja vídua d’aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré de Cerdanya, que comprà el privilegi per posar de bisbe d’Urgell el seu germà Guillem de Cerdanya.

Bretón, Manuel

1 Resposta

(Castella, 1780 – Castella ?, 1859)

Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d’Espanya.

El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa.

Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons.

Fou capità general de Catalunya (1845).

Arce, Juan de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII)

Militar. Comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig).

Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló (maig-juny 1640).

Almansor

26 Respostes

(Torrox, Almeria, Andalusia, 940 – Medinaceli, Sòria, Castella, 9 agost 1002)

Cabdill musulmà i regent del califat de Còrdova.

El 985 organitzà una campanya, durant la qual devastà la ciutat de Barcelona, a l’època de Borrell II de Barcelona.

Al cap de sis mesos, l’exèrcit musulmà es replegà, a la ratlla de l’Ebre.