(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)
Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.
És autor de molts escrits religiosos.
Frígola, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cartoixans/es
Fontova, Bernat
(València, 1390 – 1460)
Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Refusà el bisbat de Sigüenza.
Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà.
Ferrer, Bonifaci
(València, 1350 – Valldecrist, Alt Palància, 1417)
Jurista i eclesiàstic. Fou prior general de l’orde cartoixà, germà de sant Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa i es doctorà en dret civil i eclesiàstic i en teologia a Lleida.
Fou professor de dret canònic a València a partir del 1376; assessor del justícia criminal a València el 1386 i jurat en representació de l’estament dels ciutadans durant el bienni 1387-89.
El 1389 representà la ciutat de València a les corts de Montsó, i, caigut en desgràcia, fou empresonat (1389-96). El 1396 ingressà a la cartoixa de Portaceli, de la qual fou prior (1400). En aquesta època, Benet XIII li encarregà diverses missions diplomàtiques: davant el duc d’Orleans (1400), i a la cort de França (1401).
El 1402 fou elegit prior de la Grande Chartreuse i general de l’orde, i el 1408 Benet XIII l’envià com a legat al concili de Pisa; les seves gestions no foren, però, reeixides. Instal·lat a la cartoixa de Valldecrist, prop de Sogorb, hi celebrà cada any capítol general fins al 1416.
S’ocupà novament de problemes públics: sentència sobre la successió al Maestrat de l’orde de Montesa (1409) i fou compromissari a Casp (1412), on es col·locà, com tot el grup d’incondicionals del papa Luna, a favor de Ferran d’Antequera. El 1416 se sostragué a l’obediència de Benet XIII i s’adherí al concili de Constança.
Escriví obres de tema jurídic valencià (Notae super foris Regni Valentiae) o cartoixà (Tractatus de coeremoniis monachorum cartusiensium), però la seva obra més famosa és la traducció literal en català de la Bíblia. Impresa a València el 1478 i perseguida, posteriorment, per la inquisició, s’ha perdut gairebé totalment.
Eixarc, Joan Antoni
(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)
Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.
És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.
Desclapés, Miquel
(Illes Balears ?, segle XV – Valldemossa, Mallorca, 1496)
Religiós cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa de Valldemossa.
Assolí una fama considerable per les seves virtuts, així com per la seva vasta cultura.
Cortès, Marià
(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)
Botànic. Frare cartoixà.
És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).
Bonet, Nicolau
(València, segle XVI – 1603)
Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la cartoixa de Valldecrist.
Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.
Aracristi
(el Puig de Santa Maria, Horta)
(dita també del Puig, llat: Ara Christi) Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi. Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.
Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.
L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.
Andreu -varis bio-
Felip Andreu (València, 1757 – 1830) Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.
Francesc Andreu (València, segle XVII) Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.
Joan Andreu * Forma impròpia del nom del convers valencià Joan Andrés (segle XVI).
Josep Andreu (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII) Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).
Rossell, Josep
(Barcelona, segle XVII)
Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Montalegre.
És autor d’un tractat d’ètica publicat el 1660.
Dades dels Països Catalans 