Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Insurrecció Federal

Deixa un comentari

(Catalunya, 1869 – novembre 1869)

Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.

Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.

Ibáñez i Ubach, Manuel

Deixa un comentari

(Copons ?, Anoia, vers 1800 – Berga ?, Berguedà, 1839)

“el Llarg de Copons“  Guerriller. Capitost carlí. Participà en l’alçament dels Malcontents (1826-27).

Empresonat, fou enviat pel comte d’Espanya a un presidi de Ceuta. Amnistiat (1832), tornà a Catalunya i participà en la primera guerra carlina.

El 1837 obtingué un triomf important contra els voluntaris liberals de Reus.

Hortafà i de Ros, Ferran d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Sant Quirze de Besora, Osona, 1836)

Militar carlí. Fou baró d’Hortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.

Secretari de guerra de la Regència de la Seu d’Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita.

És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832).

És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell.

Habsburg-Lorena i de Borbó, Carles d’

Deixa un comentari

(Viena, Àustria, 4 desembre 1909 – Barcelona, 24 desembre 1953)

Pretendent carlí. Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó.

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria.

Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII.

Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Guergué y Yáñiz, Juan Antonio

1 Resposta

(Aguilar de Codés, Navarra, 26 juny 1789 – Estella, Navarra, 18 febrer 1839)

Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, per tal d’organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (juliol).

Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm.

Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega.

Fou cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838).

Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.

Griñó i Diñé, Maria

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 28 novembre 1782 – 16 febrer 1836)

Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.

Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill.

Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la Primera Guerra Carlina.

Gravat d’Àger *

Deixa un comentari

Sobrenom del militar carlí català Joan Castells i Rossell  (1802-91).

Gonfaus i Casadesús, Marcel·lí

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 14 juny 1814 – Girona, 8 novembre 1855)

Guerriller carlí. Conegut per Marsal. Excel·lí en la primera guerra carlina i en la dels Matiners.

Va emigrar a França el 1840, després del conveni de Vergara. El 1847 tornà a Espanya i, amb el grau de coronel, participà en les accions d’Aiguaviva, Fornells, Banyoles i el Pasteral.

Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà. Detingut pel general Hore (1849), fou condemnat a mort, però Isabel II de Borbó l’indultà i s’exilià a França.

Altre cop a Espanya (1855), en un intent de revitalitzar el carlisme en el Bienni Progressista, va caure ferit en l’acció d’Orriols i, fet presoner per les tropes isabelines, fou afusellat.

Gebhardt i Coll, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)

Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).

Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.

Francesch i Serret, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1 juliol 1872)

Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d’Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II de Borbó i fou ascendit a tinent coronel.

El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872).

A l’Hospitalet de l’Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal.