(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
Caseria, a 3,5 km del nucli urbà.
(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)
Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.
És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).
(Carlet, Ribera Alta, 7 octubre 1915 – València, 11 novembre 2004)
Escriptor i editor. Germà de Vicent. Representant i primer capdavanter del grup d’escriptors valencians de la generació de postguerra. Publicà les seves primeres poesies a la revista “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, de qui fou deixeble.
La seva poesia es manté en la continuïtat de la poesia dels anys 1930, influenciada pel post simbolisme francès. Els seus llibres de poemes publicats són: Volar… (1943), A l’aire del cor i del seny (1944), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Esparses (1953), Home (1957), Jo, cap de casa (1962), D’amar-te, Amor (1963), Silenci (1970) i Schumann, el piano y yo (1996, pòstuma). Dins el gènere narratiu, és autor del recull de contes Proses en carn (1953).
L’any 1943 va fundar l’editorial Torre de València, amb Miquel Adlert i Noguerol. Fou un dels fundadors de la revista literària no autoritzada “Esclat”. El 1950 obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Perpinyà.
Representà, en els anys posteriors immediats a la guerra civil, la continuïtat de la cultura catalana al País Valencià a través de les tertúlies literàries organitzades per ell a València, però durant la transició, canvià d’actitud i ingressà al partit Unió Valenciana. Fou elegit diputat a les Corts Valencianes el 1982.
Fou un dels principals defensors del secessionisme lingüístic i representà aquest sector com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada el 2001, càrrec que dimití l’any següent.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014)
Situat al sud-oest de València, a l’extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l’est hi ha boscos de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granges avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l’alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. Àrea comercial de València.
La ciutat, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l’escola de Bergara (segle XVIII).
Dins el terme es troben el caseriu de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i de Massalet. El 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet.
Enllaços web: Ajuntament – Fundació Caixa Carlet – Agrupació Musical L’Artística
(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)
Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.
Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).
(Carlet, Ribera Alta, segle XII – 21 agost 1180)
Màrtir cristià. Fill del senyor de Carlet, Almansor.
Segons la tradició, anant de camí a Barcelona com a ambaixador prop de Ramon Berenguer IV es perdé i arribà a Poblet, on es convertí i professà. De tornada fou martiritzat, juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat.
Jaume I en conquerir Alzira, els dedicà una capella al lloc on eren enterrats.
El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2 de setembre.
Dades dels Països Catalans 