Lingüista i religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió Marcel·lí de Castellví (1908-51).
Canyes i Santacana, Joan *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes
Canet de Mar, Gabriel de
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
Cabrera -varis bio-
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
Boxó i Torres, Antoni *
Religiós caputxí català, conegut per Estanislau de Reus (1855-1918).
Blanch i Busquets, Esteve *
Religiós caputxí català, més conegut per Evangelista de Montagut (1883-1968).
Bassols i Bastons, Lluís *
Nom real del religiós caputxí i gramàtic català Lluís d’Olot (1720-94).
Barcelona, Silvestre de
(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)
Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.
El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.
Barcelona, Oleguer de
(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)
Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.
Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.
Barcelona, Josep Maria de
(Barcelona, 1670 – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou orador sagrat molt remarcable.
És autor d’unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712).
Barcelona, Josep de
(Barcelona, 1528 – 1584)
Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.
Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.
Dades dels Països Catalans 