Veure> Sant Antoni de les Codines (antiga capella i hospital).
Codines, Sant Antoni de les *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: capelles
Cigales *
Veure> Sant Pere de les Cigales (caseria i capella).
Lurda d’Arenys
(pop: Lurdes) Capella situada en una cova artificial del veïnat de Sobirans, voltada de boscs. S’hi celebren aplecs.
És una reproducció de la cova de Masabièla (Occitània).
Guix, el -varis geo-
el Guix (Cardona, Bages) Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.
el Guix (Guixers, Solsonès) Masia, vora la qual es troba l’església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.
el Guix (Manresa, Bages) Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El segle XIII era del paborde de Manresa. Als segles XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.
Borrassers
Antiga parròquia (Sant Cristòfol de Borrassers), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Montcada -Lleida-
Partida de l’horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del segle XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona i Lucrècia Gralla i d’Hostalric.
Lledoner, el -Baix Llobregat-
Gran masia i antic hostal, al límit amb el terme de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas.
Prop seu, en direcció a la Creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del segle XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d’arcades.
Finestrelles -Barcelona-
Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.
Bellver -Selva-
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.
Aigües, torre de les
Masia del terme de Palou. Tenia una capella (capella de les Aigües) dedicada a la Mare de Déu de les Neus; la imatge, coneguda per la Mare de Déu de les Aigües, fou traslladada a la parròquia de Palou.
Dades dels Països Catalans 