Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Veneno, Kiko

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 3 abril 1952 – )

(Josep M. López i Sanfeliu)  Cantant, compositor i instrumentista de pop-rock. Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock, el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador. Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978.

El 1989 inicià una carrera en solitari, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito i cançons tan populars com Lobo López i Joselito. L’any 2000 publicà el disc La familia pollo.

Vendrell i Ibars, Emili

5 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1893 – 1 agost 1962)

Tenor. Format a l’Orfeó Català, guanyà una enorme popularitat a tot Catalunya per les seves interpretacions de cançons catalanes i de lieder.

Actuà al Teatre Líric Català amb obres d’Enric Granados, Enric Morera, etc. Fou un gran intèrpret de Cançó d’amor i de guerra, de Martínez i Valls. Fou també figura destacada de l’escena lírica. La seva actuació a Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, li donà prestigi a tota Espanya.

És autor dels llibres El mestre Millet i jo (1953) i El cant (1955).

Fou el pare del també cantant Emili Vendrell i Coutier.

Tarrés i Rabassa, Enriqueta

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 març 1934 – )

Soprano. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb Concepció Callao. Guanyà un premi de cant de l’ajuntament de Barcelona i el Grand Prix International de Chant de Tolosa. Amplià els seus coneixements a Itàlia amb Mercè Llopart i debutà al Liceu l’any 1957 amb l’òpera Faust, on ha cantat sovint.

Ha estat membre de diverses companyies estables de teatres d’òpera europees, i ha actuat com a cantant invitada als teatres i festivals més importants del món. L’any 1986 estrenà al Liceu l’òpera Edipus et Iocaste de Josep Soler.

Tàpies, Pere

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 19 maig 1946 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 22 abril 2017)

(Joan Collell i Xirau)  Autor i intèrpret de cançons. Féu estudis de dret a Barcelona, on freqüentà ambients artístics i musicals.

Enregistrà el seu primer single el 1968 (Es progressista, La tia Maria), i entre 1969-71 publicà diversos temes amb lletres iròniques i humorístiques, com Decididament, La canço de les trompetes o Morena de la fe.

El 1971 presentà l’espectacle Del lithinés al sidral, que obtingué un notable ressò, i participà en les Sis Hores de Cançó de Canet. Des d’aleshores a combinat l’edició de discos amb la realització de programes radiofònics i de televisió.

D’entre els àlbums publicats destaquen Per a servir-vos (1974), 400 pendons (1979), Passeig del Carme (1981) i Xandalls i barretines (1982).

Supervia i Pascual, Concepció

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 desembre 1895 – Londres, Anglaterra, 30 març 1936)

Mezzo-soprano, també coneguda per Conxita Supervia. Estudià al Conservatori del Liceu i es presentà l’any 1912 al Gran Teatre del Liceu. Realitzà una carrera internacional en el camp de l’òpera i del lied.

La seva veu extraordinària i el seu domini tècnic la convertiren un una de les millors cantants de la seva època. El seu repertori operístic comprenia, entre altres, obres de Rossini, Ravel, Bizat, Saint-Saëns.

Visqué els darrers anys de la seva vida a Londres.

Subirachs i Vila, Rafael

1 Resposta

(Vic, Osona, 22 juliol 1948 – )

Músic, compositor i cantant. Fill de Rafael Subirachs i Ricard, va rebre una sòlida formació en música clàssica. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat (1958-60) sota la direcció d’Ireneu Segarra.

L’any 1967 va entrar als Setze Jutges i edita el seus primers discos, Dona i Rodamón, als que seguiren Àlbum Subirachs (1968, amb poesies de Joan Salvat-Papasseit i de Josep Carner), Exeunt personae (1969, amb poesies de Gabriel Ferrater), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974, amb poesies de Miquel Martí i Pol).

L’any 1975 participa a les Sis Hores de Cançó a Canet i dos anys més tard apareix el disc Bac de Roda. El 1978 publica Si com l’infant quan aprèn de parlar (amb poemes de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Després enregistra Miralls (1991, amb poemes de Gabriel Ferrater i Carles Riba) i el 1995 publica Els cants d’Abelone (sobre l’obra homònima de Joan Vinyoli).

Coincidint amb el 150è aniversari de Jacint Verdaguer, estrena a Montserrat l’obra Verdaguer – Cançó de la Terra.

Enllaç web: Rafael Subirachs

Soler i Galí, Jordi

1 Resposta

(Vilassar de Dalt, Maresme, 7 juny 1949 – )

“Toti Soler”  Músic, guitarrista i cantant. Féu estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de piano amb Joan Guinjoan i de guitarra amb Gracià Tarragó. Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres (1968) i conreà l’estètica flamenca. Més tard alternà amb Taj Mahal (1972) i amb Léo Ferré, amb qui enregistrà dos discs a Itàlia.

Considerat un dels millors compositors i intèrprets de la seva generació, i un dels màxims exponents de la fusió de la guitarra flamenca amb el jazz, enregistrà el seu primer àlbum, Liebenslied, el 1970, com a intèrpret de cançons. El seguí El gat blanc (1973), que li reportà el premi Fotogramas de Plata. A partir del 1974, acompanyà Ovidi Montllor.

El gat monjo (1975), Desdesig (1976), Laia (1977), Lonely fire (1979), Epigrama (1985, amb Feliu Gasull) i Supernova (1988) són els treballs que enregistrà durant els anys vuitanta, anys en què també compongué bandes sonores cinematogràfiques.

El 1994 rebé el premi extraordinari de la Crítica de Barcelona i publicà el disc Lydda. El 1997 enregistrà M’aclame a tu, amb l’actriu i cantant Ester Formosa. Interpretà la música en directe per a l’obra Farsa i llicència de la reina castissa, de Ramón María del Valle-Inclán, representada per la companyia teatral GAT (1998).

Prosseguí els enregistraments amb Per molts anys! Bon profit! (2000), amb Cinta Massip i inspirat en la poesia de Miquel Martí i Pol, i Cançons (2000), dedicat al seu pare. L’any 2002 publicà Vita nuova que, amb Vida secreta (2005) i Vida més alta (2008), forma una trilogia. Del 2004 són Guitarra i cançons, el disc de nadales Racconto i L’arxiver de Tortosa, amb Ester Formosa.

Al principi del 2005, i coincidint amb els actes d’homenatge a Ovidi Montllor amb motiu del desè aniversari de la seva mort, publicà Deu catalans i un rus, amb la participació de Formosa i el poeta Carles Rebassa.

Ha estat guardonat amb el premi Altaveu 2000.

Enllaç web:  Toti Soler

Sisa i Mestres, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 24 setembre 1948 – )

Músic i cantant. El 1968 ingressà al Grup de Folk, i poc després, en solitari, edità el seu primer disc, L’home dibuixat. A més de col·laborar amb l’Orquestra Plateria, presentà diversos espectacles junt amb Albert Boadella (Serenata sota un arbre i Villa Montserrat).

Continuà la seva carrera musical, una de les més originals i innovadores dins la cançó catalana, amb discos com Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), Galeta galàctica (1976), La màgia de l’estudiant (1979) o Sisa & Melodrama (1979). Col·laborà després amb el grup Dagoll Dagom realitzant la música per als espectacles Antaviana (1979) i La nit de Sant Joan (1981).

Enregistrà encara els àlbums Barcelona postal (1982) i Transcantautor (1984), fins que decidí fer un gir en la seva carrera, i amb el nom de Ricardo Solfa edità, en castellà, diversos discos. El 1995 tornà a canviar de nom, i presentà noves cançons com El Viajante.

Serrat i Teresa, Joan Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 27 desembre 1943 – )

Autor i intèrpret de cançons. Ingressa als Setze Jutges l’any 1962 i féu la seva presentació individual a Barcelona el 1965 i va esdevenir un dels intèrprets més reconeguts de la Nova Cançó.

El 1968 fou seleccionat per representar Espanya a Eurovisió, però es negà a presentar-s’hi on no poder-ho fer en català, fet que li proporcionà constants prohibicions. Més endavant, però, començà a cantar també en castellà, i ha alternat els dos idiomes des d’aleshores.

Autor i intèrpret de temes relacionats amb la vida quotidiana, les seves cançons han evolucionat cap a formes cada vegada més comercials. És autor de temes molt populars (Cançó de matinada, Ara que tinc vint anys, La tieta, Paraules d’amor, Mediterráneo, etc) i ha musicat poemes d’Antonio Machado, Miguel Hernández i J. Salvat-Papasseit.

Sardinero i Puerto, Vicenç

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 gener 1937 – Villafranca del Castillo, Madrid, 9 febrer 2002)

Baríton. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música. Obtingué el primer premi al concurs organitzat pels Amics de l’Art de Sabadell el 1963 i al de Ràdio Barcelona en 1964. El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu.

Fou primer baríton a la Compañía del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Aconseguí el primer premi al III Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (1965). El 1968 debutà a la Scala de Milà. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí una medalla d’or. Participà a diversos festivals internacionals.