(Alòs de Balaguer / Camarasa / Cubells, Noguera)
Coll de la serra Carbonera, termenal dels tres municipis.
Boada, coll de la -Noguera-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Camarasa
Corniola
Antiga quadra, a l’antic terme de Fontllonga, dins la parròquia de Figuerola de Meià.
L’església de Sant Joan de Corniola és aturonada a 750 m alt.
Castells i Ballespí -metges-
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
Balaguer de Camarasa, Miquel Joan
(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
Fontllonga
Poble (801 m alt), situat al vessant occidental de la Cabeçola (801 m alt), damunt el pantà de Camarasa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué al marquesat de Camarasa.
Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit a l’actual. El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Figuerola de Meià
Poble (770 m alt), als vessants occidentals de la serra de Sant Mamet.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Era de la jurisdicció del priorat de Meia.
Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa.
Camarasa, pantà de
Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa.
Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable.
Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh.
Camarasa, marca de
(Noguera, segle XI – segle XIV)
Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera.
Pere I el Catòlic donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el Conqueridor el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa.
El 1314 fou lliurada per Jaume II el Just als comtes d’Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona.
Ametlla de Montsec, l’
(ant: l’Ametlla de Balaguer) Poble de l’antic municipi de Fontllonga, a la vall d’Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d’Ares. És el nucli de població més important del municipi.
L’estació d’Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noguera Pallaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme.
Els castells i llocs de l’Ametlla i del Montaspre foren adquirits pel monestir d’Àger el 1333.
Rúbies i Garrofé, Maria
(Camarasa, Noguera, 21 novembre 1932 – Lleida, 14 gener 1993)
Mestra i política. Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent. Pionera en el camp de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament.
En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al congrés de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC. En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida.
Dels seus escrits cal esmentar Fem matemàtica (1974-80), una sèrie de llibres per a estudiants d’EGB.
Dades dels Països Catalans 