Arxiu d'etiquetes: bisbat Lleida

Colom, Ferrer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 4 desembre 1340)

Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II el Just. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer.

En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d’Urgell, quan el comte titular, l’infant Alfons, s’absentà per dirigir l’expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l’infant, que sovintejaren des d’aleshores, seguí exercint la lloctinència.

Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeint Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III el Cerimoniós. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi.

Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia.

Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbe Jaume Sitjó.

Ciscar, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1245)

Prelat. Fou nomenat bisbe de Lleida el 1238. Hi succeïa Pere d’Albalat, que havia passat a ser arquebisbe de Tarragona. Amb la cooperació d’aquest, que exercí arbitratge, resolgué la pugna existent entre el capítol de Lleida i els canonges que continuaven residint a Roda, seu del bisbat primitiu transferit a Lleida quan aquesta fou conquerida a mitjan segle XII.

El 1243 fou nomenat entre els marmessors del comte Ponç I d’Urgell.

Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre fràgil que el temps destruí. Hom afirma que les seves despulles foren posades aleshores al sepulcre del príncep de Viana.

El succeí a la diòcesi de Lleida el dominicà Guillem de Barberà.

Cardona i de Luna, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1380 – Lleida, 9 desembre 1411)

Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona.

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida.

Després de la mort del rei Martí I l’Humà (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume II d’Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell.

Camporrells, Gombau de

Deixa un comentari

(Camporrells, Llitera, segle XII – Lleida, 22 abril 1205)

Bisbe de Lleida (1192-1205). D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S’educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere.

Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190.

Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca.

L’any 1193 encomanà a Pere Sacoma l’obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.

Berenguer -bisbe Lleida, 1176/91-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212). Fill natural de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1179 assistí al concili del Laterà i actuà com a ambaixador extraordinari d’Alfons I el Cast prop de Lluís VII de França.

Malgrat les conclusions del concili provincial de Narbona (1195), dugué a terme una política de tolerància i intentà d’evitar una oberta intervenció francesa.

Pel febrer de 1198 convocà a Perpinyà una reunió amb Pere I el Catòlic i els comtes de Tolosa i Comenge. Conservà el càrrec malgrat els desigs del papa de destituir-lo (1204).

Barberà, Guillem de -bisbe Lleida-

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, segle XIII – Barcelona, 1255)

Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX.

Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord.

Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat.

Aranyó, Guillem d’

1 Resposta

(Lleida, segle XIII – 17 desembre 1321)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1314, com a successor de Ponç d’Aguilaniu.

En 1314 fou un dels signants de la donació del comtat d’Urgell feta pel rei Jaume II el Just a l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Fou succeït per Ponç de Vilamur.

Anglada y Sánchez, Pedro de Santiago

Deixa un comentari

(Sallent de Gàllego, Aragó, 5 març 1590 – Fonts, Aragó, 28 maig 1650)

Eclesiàstic. El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació (els agustins). Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona (1640-45).

En plena crisi política, ocasionada per la guerra dels Segadors, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida (1645-50) tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV; la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral.

Tant a Solsona com a Lleida es manifestà enemic del partit català i àdhuc amenaçà amb l’excomunió els que no acceptaven la sobirania de Felip IV.

Féu publicar unes Constituciones del sínode que celebrà a Lleida l’any 1646.

Andrià, Guerau d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Lleida, vers 1298)

Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida devers el 1283, com a successor de Guillem de Fluvià.

El 1287 prestà gran col·laboració militar i econòmica a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc.

Governà la diòcesi amb especial talent i deixà molts bons records.

El succeí Pere del Rei.