(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)
Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.
Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).
Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.
(Barcelona, 1865 – 1937)
Bibliòfil. Fou un gran estudiós del Quixot de Cervantes.
Publicà diversos comentaris i un recull bibliogràfic sobre el tema.
(Barcelona, 1936)
Publicació bibliòfila, que amb el subtítol de Revista de Bibliofília dirigí i edità Josep Porter. Només n’aparegué un fascicle.
Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília.
(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
(Barcelona, 1893 – Collbató, Baix Llobregat, 4 maig 1924)
Advocat i bibliògraf. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lul·lians.
El 1913 publicà amb E. Duran i Reynals Les edicions lul·lianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als “Estudis Universitaris Catalans”.
Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en col·laboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lul·lianes, que arriba fins el 1868; fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat.
Fou el pare del pintor Ramon Rogent i Perés i el germà de Joan Rogent i Massó (Barcelona, segle XIX – Collbató, Baix Llobregat, 1967) Empresari. L’any 1924 bastí una fàbrica d’orgueneria, d’on sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics, fins que tancà el 1964.
(Castelló de la Plana, 7 juliol 1872 – Barcelona, 19 setembre 1951)
Bibliògraf i erudit. A partir de l’any 1898 residí a Barcelona.
L’any 1905 guanyà el premi de la Biblioteca Nacional pel seu treball de Bibliografia de la llengua valenciana, catàleg d’autors de totes les obres escrites en valencià des de la implantació de l’impremta.
Altres treballs seus són: Catàleg de les obres publicades en valencià des del segle XV fins ara i Història i Goigs de la Mare de Déu dels Desamparats.
(Barcelona, 26 juliol 1903 – 1905)
Publicació de bibliòfil dedicada a l’estudi dels ex-libris i editada trimestralment.
Impresa sobre paper de fil als tallers Oliva de Vilanova, reproduïa ex-libris catalans a tot color en aiguafort i calcografia.
Publicà treballs de Riquer i Triadó, així com articles de Miquel i Planas, Font de Rubinat i Víctor Oliva.
(Montblanc, Conca de Barberà, 21 gener 1901 – Barcelona, 30 juny 1999)
Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica.
Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia “Papyrus” fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d’Hispanoamèrica.
Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres.
Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar.
(Barcelona, 18 octubre 1842 – 14 gener 1895)
Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista “Memorial Numismático Español”. Col·laborà a a la “Revista de Ciències Històriques” i a diverses publicacions nacionals i estrangeres.
Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer.
Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial.
(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)
Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.
El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.
Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).
Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).
És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell.
Dades dels Països Catalans 