(País Valencià, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, segle XVII)
Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617.
Del seu temps fou l’entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l’adopció del termini abacial general de quatre anys.
Obtingué l’exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)
Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.
Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.
Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.
(País Valencià, segle XVII – Benifassà, Baix Maestrat, després 1680)
Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680.
Fou el definidor de l’orde cistercenc a València.
(Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1302)
Abat perpetu de Poblet (1288-97). Fou conseller d’Alfons II de Catalunya, amb el qual tenia una estreta amistat, i ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília.
Es retirà a Benifassà després d’haver de pagar el monestir totes les despeses de la seva ambaixada a Sicília, fet que provocà grans problemes econòmics al monestir.
La situació s’arreglà en vendre Borriana i Montornès al rei Jaume II el Just.
Dades dels Països Catalans 