Arxiu d'etiquetes: barris

Canovelles (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,66 km2, 175 m alt, 15.937 hab (2016)

0valles_orientalSituat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l’avicultura, s’han enriquit notablement els darrers anys amb la implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Àrea comercial de Granollers. Creixement demogràfic espectacular a partir de l’any 1960.

El poble es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, romànica.

Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bordils (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Handbol – Club Atlètic

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arres (Vall d’Aran)

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 11,57 km2, 1.224 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d’Er Avedau.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l’agricultura de secà i la ramaderia d’ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d’altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. Àrea comercial de Viella.

Arres de Jos  (o Arres de Jus)  El més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble. Destaca l’església romànica de Sant Fabian.

Arres de Sus  El més alt dels dos barris. En aquest nucli es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII.

Dins el terme també es troba el veïnat de la Bordeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques