Arxiu d'etiquetes: barris

Casa Bloc

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Bloc de cases (207 habitatges), al barri de Sant Andreu de Palomar, al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït per l’Institut contra l’Atur Forçós.

La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pel Congrès Internationaux d’Architecture Moderne (CIRPAC) i la reacció contra la casa per a obrers unifamiliar situada en zones despoblades i mal comunicades.

El nou tipus de bloc (que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà), previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques: creació d’un espai únic (en forma de S) obert per tots els costats (cada habitatge obert a totes dues façanes), instal·lació al bloc dels serveis comuns més importants (cooperativa de consum, guarderia, biblioteca popular, club obrer, lloc per a esports, etc); construcció d’habitatges tipus dúplex.

Després del 1939 ha estat modificada i hom hi instal·la una comissaria i habitatges per a famílies de la policia armada.

Cantunis

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Can Tunis)  Barri de la ciutat, situat al sud-oest de Montjuïc, entre el mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.

Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga, vora l’antic port medieval. El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis (o Antúnez), mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany del Port, on instal·là unes drassanes. El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807.

Però no fou fins al 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’instal·lar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona. El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest. El 1913 fou construït el tramvia del Morrot. L’hipòdrom serví de camp d’aviació de Barcelona fins al trasllat d’aquest al Prat de Llobregat. El projecte de crear-hi una zona franca data de la fi del segle XIX.

La immigració a Barcelona dels anys 1920 produí el ràpid creixement del barri. El procés d’expropiació de cases i horts iniciat el 1930 pel Consorci de la Zona Franca, que permetia l’assentament provisional a d’altres llocs de la zona, provocà el naixement del barraquisme. La forta immigració dels anys 1950 provocà un nou augment de la població. La progressiva urbanització de la Zona Franca, juntament amb l’ampliació del port de Barcelona (1966), obrí un procés de negociacions per aconseguir la desaparició de les barraques, les quals actualment han desaparegut gairebé del tot.

Canovelles (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,66 km2, 175 m alt, 15.937 hab (2016)

0valles_orientalSituat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l’avicultura, s’han enriquit notablement els darrers anys amb la implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Àrea comercial de Granollers. Creixement demogràfic espectacular a partir de l’any 1960.

El poble es troba al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu, romànica.

Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bordils (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Handbol – Club Atlètic

Blanes (Selva)

61 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Arres (Vall d’Aran)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 11,57 km2, 1.224 m alt, 64 hab (2016)

0vall_aranSituat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d’Er Avedau.

Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l’agricultura de secà i la ramaderia d’ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d’altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. Àrea comercial de Viella.

Arres de Jos  (o Arres de Jus)  El més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble. Destaca l’església romànica de Sant Fabian.

Arres de Sus  El més alt dels dos barris. En aquest nucli es troba l’antiga església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, del segle XII.

Dins el terme també es troba el veïnat de la Bordeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques