Arxiu d'etiquetes: barris

Bordeta, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat, al límit de la riera Blanca.

El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló.

El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

Bonavista -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.

És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.

Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.

Bonanova, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova.

Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment.

El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi.

Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià.

Bon Pastor, el -barri-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l’antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d’Estadella (Montjuïc).

El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d’atracció d’immigrants.

Besòs, barri del

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat a l’extrem est, entre el Poblenou i el que havia d’ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l’autopista de Barcelona a Mataró.

La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori.

Bellvitge

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l’autovia de Barcelona a Castelldefels.

Sorgit a l’entorn de l’ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia.

Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.

Bellaterra

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.

Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.

El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.

Barri Xinès, el

(Barcelona, Barcelonès)

(o Barri XinoNom d’un sector de la ciutat, comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l’Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del Districte Cinquè.

Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar.

La reforma urbanística i la recuperació d’edificis antics per a serveis han canviat a poc a poc la seva fesomia.

Barri Gòtic, el

(Barcelona, Barcelonès)

Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals.

S’hi troba un gran nombre d’edificis d’importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l’Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l’Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre Excursionista de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l’antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica).

Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d’institucions que hi tenen la seu.

Barceloneta, la -Barcelona-

(Barcelona)

Barri, entre el port, la platja i l’estació de França. Fou creat a conseqüència de l’enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V de Borbó (1715), i bastir-hi la Ciutadella.

Projectat l’any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Mar Bella, i en començà la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc Paredes.

Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial.

La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d’especialitats marineres, a més d’ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril.