Arxiu d'etiquetes: barris

Bruc de la Parròquia, el

2 Respostes

(el Bruc, Anoia)

(o el Bruc de la Plaça o el Carrer de la Parròquia)  Barri, situat a l’esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el separa dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida.

És format per un carrer que condueix a l’església parroquial de Santa Maria (a 452 m alt), en part romànica (segle XIII). El 1960 fou restaurat l’absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del segle XIV; conserva també el primitiu campanar romànic.

La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat.

Brocà

5 Respostes

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.

El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.

L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.

Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.

Botigues del Mar, les -Altafulla-

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès)

Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.

Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.

Bordeta, la -Lleida-

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre. Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939.

Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa.

Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta.

Bordeta, la -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de l’antic municipi de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat, al límit de la riera Blanca.

El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló.

El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

Bonavista -Tarragona-

2 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.

És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.

Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.

Bonanova, la -Barcelona-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova.

Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment.

El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi.

Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià.

Bon Pastor, el -barri-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l’antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d’Estadella (Montjuïc).

El 1935 l’església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d’atracció d’immigrants.

Besòs, barri del

3 Respostes

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Barri de la ciutat, situat a l’extrem est, entre el Poblenou i el que havia d’ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l’autopista de Barcelona a Mataró.

La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori.

Bellvitge

3 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l’autovia de Barcelona a Castelldefels.

Sorgit a l’entorn de l’ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia.

Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.