Arxiu d'etiquetes: barris

Almatà

1 Resposta

(Balaguer, Noguera)

A l’edat mitjana, nucli més antic de la ciutat, situat al nord de la ciutat actual establerta pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana.

Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, l’antiga mesquita major fou transformada en església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà. Era novament habitat a la segona meitat del segle XII.

El 1413, durant el setge en que Ferran I d’Antequera, en guerra contra Jaume II d’Urgell, establí el seu campament al pla d’Almatà.

El 1626, després de dos segles de decadència, hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada; des d’aleshores l’església esdevingué santuari del Sant Crist de Balaguer. L’església fou refeta, encara, el 1787; abandonat el 1835, el convent fou tornat a habitar el 1867.

Alfòndec, l’

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic barri de la ciutat. Esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida després de la conquesta, el 1148.

Al començament del segle XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria.

Alella de Mar -el Masnou-

1 Resposta

(el Masnou, Maresme)

Antic barri marítim d’Alella, situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan segle XIX a la contigua vila del Masnou.

Era anomenat també les Cases de Mar.

Albà, l’ -Alt Camp-

6 Respostes

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.

El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.

La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).

Aiguafreda de Dalt

2 Respostes

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Antic centre del municipi, format per l’antiga església parroquial de Sant Martí, la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.

L’església, anomenada aleshores de Sant Martí del Congost, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré I el Pilós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. És conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent.

Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l’actual poble d’Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d’Aiguafreda.

Hi és venerat encara el Sant Crist d’Aiguafreda talla de fusta del segle XVI o del XVII.

Agaró, s’

14 Respostes

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

(ant: Segueró)  Barri i nucli turístic de la Costa Brava.

Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.

Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.

Adoberies, les

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Barri de la ciutat. Situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.

Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al monestir de Talarn.

Zona Franca, la

11 Respostes

(Barcelona, Barcelonès, 1926 – )

Sector del terme municipal destinat al port franc de la ciutat. Reclamat per Barcelona des de la darreria del segle XVII, fou creat el 1926.

Hom annexà al terme municipal de Barcelona una part dels terrenys destinats a la construcció del port, fins aleshores pertanyents a l’Hospitalet de Llobregat, i fou creat un consorci per a administrar-lo.

Inicialment fou anomenat Zona Neutral, Port Franc i Dipòsit Franc de Barcelona. Però romangué inoperant fins a la guerra civil de 1936-39, després de la qual hom reprengué obres de delimitació de la Zona Franca, però no s’activà la seva realització; contràriament, la instal·lació de la fàbrica d’automòbils SEAT als terrenys de la Zona Franca en feren témer la desaparició.

Les riuades del 1962 donaren un nou impuls al projecte, que tampoc no tingué continuïtat, malgrat l’activitat del consorci, puig que hom emprengué la creació, en aquesta zona, de l’anomenat polígon industrial, sense cap avantatge duaner per a les indústries que s’hi instal·lessin; alhora, el projectat port de la Zona Franca (encara no construït) era incorporat al de Barcelona.

L’intent d’ampliació del polígon industrial topà amb els interessos dels agricultors del Prat de Llobregat, que s’oposaren a la projectada desviació del riu (1965). L’any següent fou projectada la creació del mercat central (Mercabarna) en els terrenys de l’antiga Zona Franca. Aquesta fou remodelada per un decret ministerial del 15 de juny de 1967 i separada del polígon industrial.

Vilajuïga (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Verneda, la -Barcelona-

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial obrer de la ciutat, situat dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, al límit amb el de Sant Adrià de Besòs, del qual és separat per la riera d’Horta; limita amb l’autopista de Mataró. És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques (la Perona).

Sorgí a partir de la segona meitat dels anys 1950 al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí.

Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar.

És afectat pel pla parcial d’ordenació urbana de la zona de llevant, que ha estat infringit repetidament en edificar-s’hi, per exemple, solars situats en zones destinades a equipaments urbans. Hom ha elaborat un pla popular d’ordenació d’aquest sector contraposat al pla comarcal (1976) i al pla d’urgència proposat recentment per l’ajuntament de Barcelona.

La plaça de la Verneda (entre els carrers de Puigcerdà, de Menorca i del Maresme), inaugurada per l’abril de 1976, ha estat una conquesta popular, car hom aconseguí de conservar aquests terrenys per a equipament públic quan eren ja tancats per tal d’edificar-hi.