Barri, situat al nord de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Fins al 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall.
Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès.
Barri obrer i perifèric, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvasament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys de 1950, té una estructura barraquista (el nucli original, al voltant de la carretera d’Olesa) o semibarraquista (expansió del barri cap al sud).
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal.
Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou.
Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Pròsper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).
L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.
Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general.
Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets. El 1871 hi arribà el tramvia de cavalls de Barcelona a Gràcia, i a partir del 1899, el tramvia elèctric. Aquest mateix any la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps.
L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia (1626), anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat (el 1713 fou assaltat pel duc de Popolí, que hi instal·là una bateria, destruïda el 1714 pels catalans).
L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910. Durant els anys 1970, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri.
Barri i parròquia de la ciutat, situat a la dreta de l’Ebre, 2 km al nord-oest de la ciutat.
La població és dedica principalment a l’agricultura.
Des del 1994 constitueix una entitat municipal descentralitzada.
Petit jardí al sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc.
Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del segle XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus.
Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.
Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L’origen d’Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d’Horta i en l’església de Sant Joan, era format pel nucli d’Horta i el de Sant Genís dels Agudells.
Al llarg del segle XIX es convertí en un barri residencial d’estiueig dels barcelonins. Durant els anys 1950 i 1960 s’hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d’Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s’hi crearen un seguit d’instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic).
La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó.
(o Can Guineueta) Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semi-intensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha).
Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.
Dades dels Països Catalans 