Arxiu d'etiquetes: barris

Guinardó, el

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, entre els de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals, situat al vessant est de la muntanya Pelada.

Es formà a la fi del segle XIX al voltant d’un antic mas que li donà el nom. Constituït, en un principi, per cases unifamiliars i de pisos, ha sofert importants canvis, tant per obres d’urbanització com d’infraestructura: obres de prolongació del metro a Fabra i Puig i de la ronda del Mig.

La via principal és la rambla de Volart, i una part del sector més muntanyós està ocupada pel parc del Guinardó. Forma part del districte VII de la ciutat, anomenat d’Horta-Guinardó.

Guèmol

4 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Barri i antic poble, al sud de la ciutat.

L’església de Sant Pere, coneguda pel Remei (per la imatge mariana que hom hi venera), és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica; des del 1608 depèn de Miànigues.

El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles.

Gràcia -Osona-

1 Resposta

(Manlleu, Osona)

Barri, a ponent del nucli urbà. Sorgí amb la construcció d’habitatges protegits després de la inundació del 1940.

És centrat per una plaça porticada, amb l’església parroquial (Santa Maria) i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort.

Gorguja

2 Respostes

(Llívia, Baixa Cerdanya)

Poble (1.280 m alt), al sud-est de la vila.

El nucli principal és a l’interfluvi del Segre i del riu d’Er; una masia i l’església de Santa Maria dels Àngels formen el nucli de Gorguja Petita, a l’esquerra del riu d’Er.

Geltrú, la

10 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió).

L’actual temple és del començament del segle XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675).

El castell, bastit del segle XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles.

La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.

Gavarra, la -Baix Llobregat-

1 Resposta

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.

Es començà a formar durant el primer terç del segle XX en forma de ciutat jardí.

Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures.

Gavamar

2 Respostes

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.

El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.

Gaudí -Reus-

1 Resposta

(Reus, Baix Camp)

Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà.

Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Leví (1964-65), que preveia l’edificació de 8 ha per a 12.500 habitants.

Hom n’inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats.

Gall, el -Baix Llobregat-

Deixa un comentari

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Zona mixta d’indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.

Fou una de les zones d’expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona.

Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960.

Freixenet de Camprodon

9 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.

El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.

Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.

Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.