Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
Aixeus
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: barrancs
Aixaragall, barranc d’
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Vinaixa (Garrigues)
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)
Situat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vallclara (Conca de Barberà)
Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 13,63 km2, 625 m alt, 103 hab (2017)
Situat a la vall del barranc de Vallclara o riu de Milans, afluent de capçalera del Francolí, al sud-oest de la comarca, al límit amb les Garrigues, accidentat pels vessants septentrional de la serra de Prades i de la serra la Llena. El territori és molt muntanyós, ocupat en gran part per garriga, pasturatge i bosc.
La part del terme dedicada a l’agricultura de secà (olivera, avellaners, vinya i cereals) és limitada, i una petita part és dedica al regadiu, sobretot a les patates. Àrea comercial de Montblanc.
El poble és al vessant esquerre de la vall, sota les ruïnes de l’antic castell de Vallclara; l’església parroquial de Sant Joan Baptista s’acabà de construir el 1760 i és d’estil barroc; hi ha restes de l’antiga església romànica, de les muralles i del pont sobre el riu.
El lloc és esmentat ja el 1149. Hom ha volgut identificar, sense proves, el lloc amb Bíclarum o Biclara.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Pinell de Brai, el (Terra Alta)
Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)
Situat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.
L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).
La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Peramola (Alt Urgell)
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 56,17 km2, 566 m alt, 341 hab (2017)
Situat a la ribera d’Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca.
Agricultura, s’hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d’explotació. Àrea comercial de Ponts. Població en descens.
La vila és situada a l’esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. Fou centre de la baronia de Peramola.
El municipi comprèn, també, els pobles de Nuncarga i Tragó de Segre, l’antiga parròquia de Cortiuda, la caseria i santuari de Castell-llebre i les ermites de Sant Honorat i de Sant Salvador del Corb.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Farrera (Pallars Sobirà)
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 61,87 km2, 1.294 m alt, 126 hab (2016)
Estès per la coma de Burg i part de la vall del Romadriu, riu que limita el terme pel sud, al peu del pic de Montesclado, al nord-est de Sort. El relleu és accidentat, amb pinedes i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb conreus de secà: blat, ordi, patates, i també de regadiu: productes d’horta, farratges i prats, i la ramaderia (bovina i ovina), complementades pel turisme, gràcies a l’interès paisatgístic de la zona. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.
El cap del municipi és el poble de Burg, a la dreta del barranc de Farrera.
El poble de Farrera és al centre de la coma; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Roc, romànica.
Dins el terme hi ha els pobles de Mallolís, la Glorieta de Montesclado i Montesclado, el llogaret d’Alendo, i els santuaris de la Serra i de Santa Magdalena de Ribalera.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Cardó, serra de
Massís de la Serralada Pre-litoral, encaixa al nord i a l’est la cubeta de Mòra, i tanca la serra de Tivissa; a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix, i al sud del coll de l’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó.
L’abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre, poc abans de Benifallet.
El clima és mediterrani (14ºC de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual), les quals són subterràniament dirigides i originen un nivell de fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari de Cardó.
La carena, que culmina a la Creu de Santos (941 m alt) i és travessada per antics camins, fa alhora de partió d’aigües entre l’Ebre i la mar, i entre la vegetació de l’obaga (alzines, pinasses, alguns roures, moixeres i teixos), fuetejada pel mestral, i la vegetació arbustiva degradada de la solana, al voltant de pins blancs i alzines.
Els antics nuclis medievals de població han desaparegut del tot.
Dades dels Països Catalans 