(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (699 m alt), a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d’Alsamora.
(ant: Cevit) Poble (711 m alt), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.
La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta).
El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quiri, i el port d’Erta (2.460 m) l’uneix al massís format pels pics d’Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro.
Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet.
Serra del massís de Cardó, al sud de la Creu de Santos, amb la qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida, que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys.
Vall, una de les tres que formen les valls de Tírvia. És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga (2.504 m alt), i al nord de la Ribalera. Al vessant meridional hi ha extensos boscs.
És drenada pel barranc de Burg, afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís. Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra.
Defensada per l’antic castell de la Glorieta, la coma de Burg formà part del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l’esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).
Dades dels Països Catalans 