Arxiu d'etiquetes: baronia Centelles

Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).

També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).

A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.

La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.

Centelles i de Castellet, Gilabert de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1368)

Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l’expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l’illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344).

El rei Pere III li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats.

El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l’illa de l’atac de les forces de Jaume III de Mallorca (1349). També es distingí en l’expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356).

Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat II de Cabrera, L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).

Centelles, Guillem Ramon de -varis-

3 Respostes

Guillem Ramon (I) de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud. Heretà la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà.

Guillem Ramon (II) de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1490)  Baró de Torralbes i de Llombai. Cosí germà de Crisògon Andreu de Centelles, de qui heretà el 1478 la baronia de Centelles. El 1474 manava un contingent valencià assetjat pels francesos a Elna (Rosselló). En capitular la plaça, salvà el seu dret a anar-se’n lliure. Fou, almenys ocasionalment, poeta. Figura entre els participants del certamen poètic convocat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria. El seu fill i successor fou Lluís (I) de Centelles.

Centelles i de Montcada -varis-

4 Respostes

Gilabert (V) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIII – Càller, Sardenya, 1324)  Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada i germà d’Eimeric (I). Morí al setge de Càller.

Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada  (País Valencià, segle XIV – 1368)  Senyor de Nules. Fill d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, i germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.

Ramon (I) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIV – després 1361)  Fill i hereu d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI).

Carròs de Centelles i d’Oms, Joaquim

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.

Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.

Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.

Carròs de Centelles i de Pinós -germans/es-

5 Respostes

Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Lluís Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86)  Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Joana Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.

Violant Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.

Carròs de Centelles i de Mesquita, Alamanda

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1607)

Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.

Carròs de Centelles -germans-

8 Respostes

Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.

Guillem Ramon Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1565)  Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.

Serafí Carròs de Centelles  (Catalunya, segle XVI – 1557)  Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Centelles i de Perellós, Gilabert (VII) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Baró de Centelles. Fill d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà de Guillem Ramon i d’Eimeric de Centelles i de Cervelló. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler.

Era Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya el 1413. Signà aleshores un escrit dels Diputats sol·licitant de Ferran I d’Antequera que reprimís per les armes la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Crisògon Andreu de Centelles.

Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336)

Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada, i germà de Gilabert (V).

El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d’Anjou.

Morí d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica.

En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules.

Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada.