Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Palau de la Música Catalana

29 Respostes

(Barcelona, 1905 – 1908)

Edifici de Lluís Domènech i Montaner, construït com a sala de concerts de l’Orfeó Català, dins l’estil modernista, s’aixeca en el lloc que ocupà el claustre renaixentista del convent dels Mínims, desaparegut el 1835, al barri de Sant Pere. L’exterior és de maó vist amb revestiments de mosaic ceràmic; a l’interior són àmpliament utilitzats materials policroms, com ara mosaics i vidres de color amb temes decoratius de tipus floral.

A l’exterior cal esmentar, al xamfrà, el grup escultòric de Miquel Blay, representant la cançó popular; a l’interior, les figures de l’escenari amb cos de mosaic i bust en relleu d’Eusebi Arnau, l’al·legoria de la cançó catalana de Pau Gargallo a l’esquerra de l’escenari i, a la dreta, el bust de Beethoven i les Valquíries.

Declarat monument nacional el 1977, entre 1985 i 1989 s’hi realitzaren obres de reforma, segons un projecte dels arquitectes Òscar Tusquets i C. Die.

Enllaç web:  Palau de la Música Catalana

Palau de Justícia de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1911 – )

Edifici al passeig de Lluís Companys. Seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l’Audiència Provincial de Barcelona. És un edifici projectat per Enric Sagnier i J. Domènech i Estapà el 1887, en estil modernista; fou acabat el 1911.

És una obra en pedra de Montjuïc, imponent com a massa arquitectònica; a l’interior cal esmentar el Saló dels Passos Perduts, cobert amb volta de ferro, que té tres naus separades per columnes de pòrfir. Són notables les pintures murals de Josep Maria Sert, en oli sobre tela.

Orfeó Català

39 Respostes

(Barcelona, 15 setembre 1891 – )

Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives. Ha esdevingut una de les institucions més representatives de Catalunya. Pot considerar-se conseqüència i culminació dels cors de Josep Anselm Clavé a la darreria del segle XIX.

Objectiu seu ha estat difondre la cançó popular o tradicional i incorporar la música clàssica a la vida cultural catalana. El seu exemple ha influït en el moviment orfeònic i coral català fins al moment present.

Millet en fou el primer director. Sota el seu impuls, no solament acomplí fidelment l’esperit fundacional contingut en l’article primer dels estatuts (“L’Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l’art musical català”), sinó que estimulà tota la vida musical catalana, amb la inclusió en el seu repertori dels grans compositors de l’època, principalment alemanys i francesos, i dels clàssics de la polifonia vocal.

Al costat de les grans obres de la música universal, ha difós bàsicament la cançó popular catalana. Ha organitzat concursos musicals (les cèlebres Festes de la Música Catalana, a semblança dels Jocs Florals) i ha estimulat la creació d’obres noves. En el seu extens repertori hi ha obres dels compositors catalans més destacats.

Edità durant molts anys (1904-36) la “Revista Musical Catalana” i s’edificà una seu apropiada: el Palau de la Música Catalana (1908), màxim exponent del modernisme català i obra cabdal de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que ha esdevingut una de les més importants sales de concerts d’Europa. L’Orfeò Català ha portat el seu missatge musical a molts indrets de Catalunya i d’Espanya, i ha actuat a nombroses ciutats estrangeres.

A la mort de Millet (1941) fou nomenat director Francesc Pujol. Des del 1946 el dirigí el fill del fundador, Lluís Maria Millet i Millet, que el 1977 deixà voluntàriament la direcció artística i fou nomenat director honorari; li succeí el seu fill Lluís Millet i Loras, que dimití el 1981 i fou succeït per l’anglès Samuel Johnson, que restà en el càrrec fins al 1988, excepte en el període 1983-84, en què fou substituït per Salvador Mas. Jordi Casas en fou el director des del 1988.

L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors.

Enllaç web: Orfeó Català

Olimpíada Popular

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1936)

Competició atlètica que hom pretengué de celebrar com a protesta contra els jocs olímpics de Berlín del mateix any, utilitzada propagandísticament per Hitler.

Funcionaren dos comitès esportius, organitzats el maig de 1936, a Madrid i Barcelona; aquest fou presidit per Josep Antoni Trabal i en foren secretaris Jaume Miravitlles i Pere Aznar.

A més del caràcter antifeixista de la manifestació, hom pretenia de portar a terme una popularització de l’esport, allunyant-lo de la simple competitivitat medallística. Lluís Companys en fou nomenat president d’honor i en el seu finançament intervingueren, juntament amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Madrid i el de París.

S’hi inscriviren com a participants atletes de França, EUA, Algèria, Anglaterra, Bèlgica, Canadà, Suïssa, Marroc, Grècia, Suècia, Noruega, etc, amb un total d’uns 5.000 (a més d’unes 3.000 més que havien de participar en diferents manifestacions folklòriques). Hom féu un gran esforç propagandístic (segells preolimpíada, himne -escrit per Josep M. de Sagarra-, etc).

Programada per als dies del 19 al 26 de juliol, hagué d’ésser suspesa arran de l’aixecament militar del dia 19. Uns 200 atletes s’incorporaren a la lluita el mateix dia 19, però el gros dels participants s’acomiadà el 23 de juliol.

La partida de Mallorca el dia 18 d’un vaixell amb els participants mallorquins, permeté a molts frontpopulistes illencs de no quedar sota el domini militar imperant a l’illa.

Museu Picasso

5 Respostes

(Barcelona, 9 març 1963 – )

Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Ruiz Picasso. Situat originàriament al palau Aguilar del carrer de Montcada, l’augment de la col·lecció féu necessària l’ampliació del museu als annexos del palau del Baró de Castellet i del palau Meca.

Constituït inicialment per la donació de Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, s’amplià amb obres cedides pel mateix artista (especialment la sèrie de Les Menines) i d’altres donades per la família.

D’entre les més de 3.600 peces del fons del museu (pintura, escultura, ceràmica, gravat i objectes diversos), destaquen les relacionades amb la joventut del pintor, les de l’època blava (1901-04) i la sèrie de Les Menines (1957).

El museu organitza també exposicions temporals, tant del mateix Picasso com d’altres artistes de les avantguardes.

Enllaç web: Museu Picasso

Museu Nacional d’Art de Catalunya

44 Respostes

(Barcelona, 15 desembre 1995 – )

(MNAC)  Museu, que es continuació de l’antic Museu d’Art de Catalunya, creat per la Generalitat republicana el 1934. Instal·lat al Palau Nacional de Montjuïc, on s’ha realitzat una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti).

El museu conté una de les millors col·leccions d’art romànic del món, amb el cèlebre absis de Sant Climent de Taüll i el conjunt relacionat amb el mestre de Pedret, obres cabdals de l’art medieval europeu. És també molt notable la secció dedicada al gòtic, mentre que les del Renaixement i barroc tenen menor relleu.

Enllaç web: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Museu Marítim de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1941 – )

(MMB)  Museu de la diputació. Fundat a les Drassanes de Barcelona amb fons recollits fins al 1939 per l’Escola Superior de Marina Civil.

Conté nombroses peces de la història marinera catalana, com són una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca (1439), nombrosos models de vaixells, ex-vots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, una maqueta del submarí Ictíneo de Monturiol i una reproducció de la galera comandada per Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

Del museu depèn també la reproducció, de mida natural, de la nau Santa Maria de Cristòfor Colom, fondejada al moll de la Porta de la Pau. El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament, la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i les Drassanes.

Enllaç web: Museu Marítim de Barcelona

Museu Frederic Marès

4 Respostes

(Barcelona, 1946 – )

Museu municipal d’escultura. Format amb les col·leccions donades a la ciutat per l’escultor Frederic Marès. Instal·lat a l’ala esquerra del Palau Reial Major, edifici gòtic proper a la catedral de Barcelona, conté una extensa col·lecció d’escultura medieval de la península Ibèrica, única per la seva quantitat i qualitat.

Compta també amb obres, especialment escultures, que van des de l’època preromana fins al segle XX, i l’anomenat Museu sentimental, amb nombroses col·leccions d’arts sumptuàries i d’artesania dels segles XIV a XIX. La remodelació de 1997-99 ha incorporat al centre una sala d’exposicions temporals.

Enllaç web: Museu Frederic Marès

Museu Egipci de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 març 1994 – )

Museu dedicat a l’egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos. Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa.

Els fons provenen de la col·lecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés.

Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics: faraons, nobles, artesania, art funerari i vida quotidiana, segons un projecte museogràfic que pretén donar tot el protagonisme als objectes, però mantenint un marcat caràcter didàctic.

A part de les àrees d’exposició, el museu disposa de tres aules per a cursos i una biblioteca amb deu llocs per a la consulta i cinc mil exemplars.

Enllaç web: Museu Egipci de Barcelona

Museu d’Història de Barcelona

23 Respostes

(Barcelona, 14 abril 1943 – )

(MUHBA)  Museu municipal. Fundat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere. Situat a la casa Padellàs (segles XV-XVI), fou en traslladar-se aquesta del seu emplaçament original al carrer Mercaders fins a la plaça del Rei, que es descobriren als nous fonaments les restes de la ciutat romana, raó per la qual es decidí convertir la casa en museu.

Aquest conté, a més, testimonis de la presència medieval, jueva i àrab a la ciutat, així com de la seva evolució urbana. Dins el Palau Reial Major, a la capella de Santa Àgata, hi ha el cèlebre retaule del Conestable, de Jaume Huguet.

El museu té com a annexos diverses restes romanes de la ciutat (columnes del temple d’August, necròpolis de la plaça Villa de Madrid), i la galeria de catalans il·lustres, al palau de Recasens.

Enllaç web: Museu d’Història de Barcelona