Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Patufet, En

27 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1904-desembre 1938 / 6 desembre 1968-29 juny 1973)

Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l’antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d’Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Joaquim Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya.

La seva importància rau en el fet d’haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Joan Junceda, Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell.

Després d’un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de “Patufet“, i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l’esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del segle XX; fins que desaparegué definitivament.

Paral·lel, el

8 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Via de la ciutat entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat. Definida ja al pla Cerdà (1855) com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec.

El nom de Paral·lel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el paral·lel 41° 44′ de latitud nord, hi ha sobreviscut -es recuperà oficialment el 1980- als imposats oficialment segons les èpoques.

A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval -porta de Santa Madrona-, i a l’altra per la central tèrmica de la FECSA, reconvertida en oficines de la mateixa companyia.

La part que s’estén d’aquí fins a l’inici de la ronda de Sant Pau és la zona d’espectacles i diversions més popular de la ciutat, de fet, de seguida es feren als marges de les amples calçades de la avinguda barracons d’espectacles i cases amb porxos que li donaren un aspecte singular.

Durant tot el primer quart del segle XX esdevingué el centre de les diversions barcelonines fins al punt que se’l batejà amb el nom del Montmartre barceloní. Al costat d’aquests teatres hi havia diferents cabarets.

La proximitat amb el Barri Xinès i l’animació dels seus cabarets i cafès atragueren escriptors estrangers que li donaren dimensió literària.

Papus, El

3 Respostes

(Barcelona, 20 octubre 1973 – 1985)

Setmanari satíric. Molt actiu en l’àmbit de la crítica política, va tenir molts problemes amb la censura franquista i el 1977 va sofrir un atemptat que costà la vida a un empleat.

Va comptar en la part gràfica amb col·laboradors com Oscar, Vázquez, Ivá, Ja, Fer, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, i Tom i Gin, i en la part literària hi van destacar les col·laboracions de Maruja Torres, Manuel Vázquez Montalbán, Carles Pérez de Rozas i Antoni Franco.

Papitu

18 Respostes

(Barcelona, 25 gener 1908 – 7 gener 1937)

Setmanari satíric. Fundat per Feliu Elias (que signava amb els pseudònims Joan Sacs i Apa). Tenia 16 planes i alternà la caricatura política i literària amb les col·laboracions dels millors intel·lectuals catalans. Es caracteritzà per la virulència de les seves campanyes contra el catalanisme conservador, sobretot contra el grup de “La Veu de Catalunya”.

Hi col·laboraren importats il·lustradors de l’època. A partir del 1912, la direcció passà a Francesc Pujols, que donà una orientació més eròtica al setmanari. El 1936 fou expropiat pel Sindicat de Dibuixants Professionals i es convertí en un òrgan de propaganda combativa durant els primers mesos de la guerra civil.

Palau Robert

3 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1903)

Edifici de la ciutat que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n’acull el departament de Turisme.

Remodelat per l’arquitecte C. Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals; és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general (Catalunya viva, Construïm Catalunya, Eina, vint anys d’avantguarda, etc), com de caràcter artístic i antològic (Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí).

També acull mostres de fotografia o de moda (Pertegaz) o de cartells (Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’Olesa de Montserrat fets per artistes catalans de primera fila com Antoni Tàpies i Perejaume, entre d’altres).

Enllaç web: Palau Robert

Palau Reial Major

25 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Conjunt d’edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del segle XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el segle XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei.

Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II el Just (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III el Cerimoniós a l’arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l’antic palau romànic.

La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

Palau Nacional

8 Respostes

(Barcelona, 1929)

Edifici -un dels més grans de la ciutat-. Construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929. És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors.

Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula -amb pintures de Francesc d’Assís Galí-, situats sobre l’eix principal.

Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España. Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).

Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).

Palau Larrard

2 Respostes

(Barcelona, 1778)

Edifici del número 28 del carrer Ample. Fou construït per Francesc Fernández de Còrdova i Cardona d’Aragó, duc de Sessa, virrei de Catalunya i descendent del Gran Capità.

El 1772 fou aprovat el projecte de l’arquitecte Josep Ribas i Margarit i fou començada l’obra, que finalitzà el 1778, amb la intervenció, en la decoració, de Josep Amadeu i Manuel Tremulles.

El 1779 fou comprat pel banquer Joan Alexandre de Larrard, cònsol de Dinamarca, que canvià l’escut dels Sessa pel seu.

El palau té la bellesa i simplicitat de les construccions barcelonines de la segona meitat del segle XVIII, bé que la porta i el balcó de la façana estan enriquits amb profusa ornamentació escultòrica rococó, de Carles Grau. A l’interior cal esmentar, per la seva amplitud, el pati i l’escala. Hi són també notables els treballs de fusteria.

Palau Episcopal de Barcelona

10 Respostes

(Barcelona, segle XII)

Edifici del carrer dels Comtes, tocant a la plaça de Sant Iu. Fou la primera residència dels bisbes de Barcelona. Fou venut a Jaume II el Just el 1316 per a l’ampliació del Palau Reial Major.

Al final del segle XII o al començament del XIII fou edificat un nou palau a l’actual carrer del Bisbe, d’un sol cos, adossat a la muralla romana. Als segles XIII, XIV i XV sofrí diverses reformes.

El 1784 fou acabat el pati i construïda, dins l’estil barroc, la façana de la plaça Nova. El 1823 varen quedar separades les torres de la Porta Bisbal, en ésser destruït l’arc que les unia, i la més propera al Palau va deixar de pertànyer a la Casa de l’Ardiaca i passà al Palau Episcopal.

En el seu interior s’ha trobat la porta romana més antiga de Barcelona, així com unes galeries romàniques.

Palau de la Virreina

5 Respostes

(Barcelona, 1772 – 1778)

Edifici rococó situat a la Rambla. Construït pel virrei del Perú i marquès de Castellbell, Manuel Amat i de Junyent. Mort prematurament, el palau fou habitat per la seva vídua, i per això li fou posat el nom que du.

No se sap qui fou l’autor del projecte -es conserven els plànols del 1770-, però les obres, que varen començar el 1772, foren dirigides per l’arquitecte i escultor Carles Grau. El 1778 era acabada tota l’obra, que pertany a l’estil Lluís XIV, bé que amb nombrosos elements interpretats segons el gust barroc català.

Cal esmentar el repertori decoratiu i la fantasiosa decoració d’algunes sales interiors.

Enllaç web:  La Virreina