(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de pintors, entre els quals figuren:
Antoni Casanoves (Barcelona, segle XVII) Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.
Joan Casanoves (Barcelona, segle XVII – 1739) Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.
Joan Casanoves i Ricart (Catalunya ?, segle XVIII – 1756) Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.
Antoni Casanoves i Torrents (Barcelona, 1752 – 1796 ?) Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.
(Barcelona, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)
Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870.
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
(Barcelona, 1725 – Catalunya, segle XVIII)
Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.
(Barcelona, 1920 – 2000)
Violoncel·lista. Filla d’Enric Casals i Defilló i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l’estudi d’aquest darrer instrument, al qual s’hi ha dedicat amb preferència.
Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.
Anton Casals (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.
Antoni Francesc Casals (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.
Bonaventura Casals (Barcelona ?, segle XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).
Bru Casals (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).
Joan Casals (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900) Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.
(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)
Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.
Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).
(Barcelona, 1902 – ? )
Poeta. Ha publicat poemes en diversos periòdics catalans i el recull Les albes trèmules, aparegut el 1938 amb un pròleg d’Agustí Esclasans.
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
Dades dels Països Catalans 