Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Alfonso i Orfila, Frederic

(Barcelona, 21 novembre 1913 – 25 abril 1991)

Poeta. Germà de Joan. Estudià lleis.

Entre els seus llibres, sovint premiats, cal recordar Clarors mediterrànies (1936), Infant (1938) i Poemes (1947).

Alfons II de Provença

(Barcelona, 1180 – Palerm, Itàlia, 2 febrer 1209)

Comte de Provença (1185-1209). Fill d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella. L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller.

Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda de Forcalquier, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis.

La revocació de Guillem VI de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya, i fou signada la pau (1202).

Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s’apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació.

L’any 1208 anà a Barcelona, per tal d’acompanyar la seva germana Constança d’Aragó a Sicília, on foren celebrades les noces amb l’emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.

Aleu i Socies, Marc

(Barcelona, 1922 – Cadaqués, Alt Empordà, 3 setembre 1996)

Cram  Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’instal·là a París.

Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo (1954). Formà part del grup Taüll (1955).

La seva pintura, de caire poètic al principi, ha anat evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista.

Aleu i Riera, Dolors

(Barcelona, 3 abril 1857 – 19 febrer 1913)

Metgessa. Va doctorar-se en medicina a la Universitat de Barcelona, amb la qual cosa va esdevenir la primera dona -juntament amb Martina Castells, de la mateixa promoció- a accedir a aquest grau a tot l’estat espanyol.

L’any 1883 va publicar la seva tesi doctoral Conveniencia de dirigir por nuevas vías la educación higiènico-moral de la mujer. També va escriure alguns manuals sobre salut infantil, branca en la qual es va especialitzar.

Va exercir, així mateix, la ginecologia i va contribuir sensiblement a introduir criteris moderns en l’atenció sanitària dels nadons.

Aleu i Fugarull. Joan

(Barcelona, 1845 – 1923)

Dibuixant litògraf. Fou deixeble d’Eusebi Planas. Realitzà notables treballs.

Tingué per un temps taller d’impremta, on tirà la famosa Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña, d’Antoni de Bofarull (1878).

Aleu, Antoni de P.

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Alemany i Lamana, Marià

(Barcelona, 1 maig 1946 – )

Biòleg. Professor a la Universitat de Barcelona (1969-77), a la Universitat de les Illes Balears (1977-82), a la Washington University of Saint Louis (EUA, 1973-74) i a la Universitat de Tarragona (1982-86).

Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, fou director del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona.

El 1994 guanyà el premi Novel·la Científica, patrocinada per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria (1994).

Alemany -pintors-

Joan Alemany  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)  Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.

Tomàs Alemany  (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449)  Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:

Gabriel (I) Alemany  (Barcelona, segle XV)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:

Gabriel (II) Alemany  (Barcelona, segle XV – abans 1547)  Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.

Aleix i Batlle, Ramon

(Barcelona, 1784 – 1 març 1850)

Compositor i organista. Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí.

D’entre la seva producció destaquen La Passió de Jesucrist (oratori), quatre misses i La presentació de Nostre Senyor (drama sacre).

Alegret, Antoni

(Barcelona, segle XVIII – 1817)

Historiador i filòleg. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, el 1792 hi presenta l’estudi La ortografia catalana, sobre la Reconquesta a Catalunya i una versió de les Ordinacions d’en Sancticilia.

Des del “Diario de Barcelona” impulsà la restauració de l’ús literari del català.

Féu estudis d’història i onomàstica de Catalunya.