Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Blai, Pere (II)

10 Respostes

(Barcelona, 1553 – 3 juliol 1620)

Arquitecte. Fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar. Actuà al Camp de Tarragona, on, juntament amb Jaume Amigó, introduí el purisme greco-romà a Catalunya.

Obra cabdal en aquest estil és l’església de la Selva del Camp, construïda entre 1582 i 1584. Continuà la capella del Santíssim a la seu de Tarragona (1592), i restà com a arquitecte d’aquella seu, en la qual construí la capella de Sant Cosme i Sant Damià i les de Sant Joan i Sant Fructuós. Construí el temple de Sant Llorenç per als carmelitans de Tarragona, i féu obres al palau arquebisbal.

Vers el 1599 traçà el projecte de l’església de Cornudella de Montsant i el del temple de Vallmoll, anterior a l’actual. També elaborà un projecte d’església per a Igualada.

A Barcelona, entre el 1580 i el 1620, féu la seva obra més important, que fou la part nova del palau de la Generalitat, amb el Saló de Sant Jordi i la façana que dóna a la plaça de Sant Jaume.

El 1609 començà la creu del Portal del Mar, i sembla que també féu la famosa Creu Coberta, als afores de la ciutat, i l’església de Sant Andreu de Llavaneres.

Blai, Pere (I)

3 Respostes

(Barcelona, segle XVI – 1604)

Mestre de cases i de fonts. Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre’l amb el seu fill homònim i més famós.

Treballà en les fortificacions de Barcelona (1552-57), en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor (des del 1553) i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres (1561-74).

Biscarri i Bossom, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 juliol 1837 – 17 març 1877)

Pianista i compositor. Fundador del setmanari “La España Musical”, hi publicà articles crítics.

Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit.

Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical.

Bisbe i Latorre, Aureli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1923 – 2 setembre 2005)

Argenter. Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana.

Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d’“Ars Sacra”. El 1972 creà l’estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera.

Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic.

Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l’Ajuntament de Barcelona.

Bigas i Luna, Josep Joan

2 Respostes

(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)

Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

Besses i Bonet, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1945 – )

Pianista i compositor. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià estudis a París i a Anvers (Bèlgica).

Amb un repertori molt extens (des del barroc fins als autors contemporanis), ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncel·lista Radu Aldulescu.

Com a compositor cal assenyalar Seguit (1972), Música 17 (1974), Joc de cadires (1980) i Concert per a piano i orquestra. Ha exercit també com a director d’orquestra i rebé el primer premi de direcció a Anvers (1979).

Professor del Conservatori de Barcelona (des del 1981).

Besora, Josep Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1665)

Humanista i bibliòfil. Doctor en teologia i canonge de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona.

Fou diputat del seu capítol al Parlament general convocat a Barcelona (1653), però posteriorment li foren revocats els poders. Fou president de la Generalitat (1656), i protestà per la separació del Rosselló i la Cerdanya arran del Tractat dels Pirineus (1659).

Va deixar en testament 5.577 volums a la biblioteca dels Carmelites de Barcelona amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de Marca i de Gaspar Roig i Jalpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l’època.

És autor de Cosas memorables, d’un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí.

Bertrand i Mata, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1905 – 1963)

Industrial. Fill d’Eusebi Bertrand i Serra. Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil (1946-63) i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera (1959) i de SECEA.

Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano.

Bertran i Soler, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1791 – Catalunya ?, 1859)

Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839.

Soci fundador de la Societat d’Amics de l’Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant.

Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858), etc.

Bertran i Ros, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 19 març 1795 – 11 novembre 1855)

Magistrat. Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i germà de Felip. Participà a la guerra del Francès.

Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona (1841).

Com a alcalde de Barcelona (1843) gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero. President de l’Audiència (1844) i, des del 1853, rector de la Universitat de Barcelona.

Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari (1854).

Fou el pare de Felip Bertran i d’Amat.