(Barcelona, 1908 – 25 agost 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat i Pagès. Ha excel·lit com a aquarel·lista.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Figueres.
(Barcelona, 1908 – 25 agost 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat i Pagès. Ha excel·lit com a aquarel·lista.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Figueres.
(Barcelona, 1906 – 20 desembre 1947)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.
(Barcelona, 1921 – 15 desembre 1972)
Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments.
Conreà també el dibuix i l’aquarel·la.
(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
(Barcelona, 1928 – 18 maig 2010)
Escriptor. Ha estrenat una desena d’obres de teatre, algunes d’elles per a infants.
(Barcelona, vers 1780 – 1850)
Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.
(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
(Barcelona, 1869 – 1902)
Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.
(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)
Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.
Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.
(Barcelona, 1729 – 1791)
Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).
Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.