(Duesaigües, Baix Camp, 1861 – Barcelona, 1931)
Religiós escolapi. Fou provincial de l’orde a Catalunya, Cuba i Mèxic. Ocupà d’altres càrrecs.
Publicà diverses col·laboracions periodístiques i dos llibres de text escolar.
(Cascante, Navarra, vers 1530 – Barcelona, 1589)
Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona.
(Barcelona, 1816 – 1867)
Pintor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts. Fou deixeble de Josep Planella.
Destacà com a escenògraf.
(Barcelona, 1867 – 12 gener 1950)
Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de “La Vanguardia” (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Argenter. Apareix registrat al Llibre de Passanties amb dos treballs realitzats el 1571.
(Barcelona, segle XVII – 1676)
Monjo benedictí. Estudià música a l’Escolania de Montserrat. Prengué l’hàbit en aquest monestir (1628). Fou músic estimable.
Ocupà l’abadiat del monestir de Camprodon. Fou diputat eclesiàstic de la Generalitat.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)
Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.
Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.
(Barcelona, 1858 – 1906)
Advocat. Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Publicà algunes traduccions d’obres literàries i jurídiques.
(Barcelona, 1837 – 1912)
Pintor i decorador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on fou deixeble de Gleyre.
Conreà la pintura de gènere i la decoració mural, que realitzà per a nombroses mansions.
Dades dels Països Catalans 