(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1900)
Advocat i polític. Militava al partit republicà federal. Fou diputat pel Vendrell.
Tingué un gran prestigi professional.
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1845 – Barcelona, 29 desembre 1910)
Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l’Argentina.
És autor d’un bon nombre d’obres per a l’ensenyament escolar.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1885)
Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Es distingí molt durant l’epidèmia de còlera que afligí Barcelona l’any 1854.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1876)
Eclesiàstic. Era beneficiat de Santa Maria del Mar.
És autor d’una crònica dels fets que s’esdevingueren al Principat durant l’atzarós període 1821-23.
(Tortosa, Baix Ebre, 1840 – Barcelona, 9 febrer 1898)
Pintor. Fou mestre de Francesc Gimeno. Obtingué alguns premis importants.
Fill seu fou Josep Maria Marquès i Garcia.
(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)
Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.
El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.
Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del segle XIX.
(Palafrugell, Baix Empordà, 5 febrer 1910 – Barcelona, 29 agost 2007)
Escriptor. És autor del recull poètic 21 esclats (1964).