(Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)
Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevere quan ingressà a la Companyia de Jesús.
Fou rector de diversos col·legis de l’orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.
(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Religiós carmelità. Vivia al convent de Barcelona. Fou provincial de l’orde. Sobresortí com a teòleg i orador sagrat.
És autor d’una col·lecció de sermons.
(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)
Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.
Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)
Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de Barcelona. Fills seus foren Josep, Francesc i Frederic Masriera i Manovens.
Era germà seu Salvador Masriera i Vidal (Barcelona, segle XIX) Argenter. Encapçalà una branca de la família. Fou el pare d’Artur i d’Enric Masriera i Colomer.
(Barcelona, 3 març 1890 – 20 maig 1947)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla i de Feliu Mestres. Era paisatgista notable.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.
És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.
Dades dels Països Catalans 