(Barcelona, 1749 – 1827)
Militar. Després d’haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès.
Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l’enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Francesc Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809).
Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.
(Barcelona, 3 setembre 1842 – 11 octubre 1916)
Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).
(Barcelona, 1683 – 1756)
Noble i militar. Fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena. Comanador de l’orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Fernández de Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s’encomanà d’un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel.
El 1705 fou nomenat ajudant reial de l’arxiduc Carles III. Amb el seu regiment prengué part en la submissió de Sardenya (1708), i es retirà del servei el 1711. Posteriorment serví en la marina veneciana, i intervingué en diverses expedicions contra els turcs.
Va escriure Representación sucinta del arte de la marina (1731) i una Historia de Argel (1734), traducció de l’obra de L. de Tassy, amb l’addició de la conquesta d’Orà per Felip V de Borbó.
(Barcelona, 1929 – 8 setembre 2014)
Pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia Baixas.
La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic.
Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.
(Barcelona, 5 març 1806 – 12 gener 1877)
Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona.
El 10 d’agost de 1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s’adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l’assalt immediat, que es produí l’endemà.
Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s’havien enfilat a aquest baluard.
Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació.
L’Onze de Setembre morí lluitant aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou.
(Barcelona, 3 desembre 1899 – 18 gener 1985)
Escriptor. Fill d’Enric Clarasó i Daudí.
Divulgador i periodista, ha escrit en castellà mig centenar d’obres de tota mena; des de jardineria fins a novel·les policíaques.
En català té algunes novel·les d’ambient petitburgès i alguns assaigs d’anàlisi de caràcters: Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), L’altra ciutat (1968).
(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)
Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.
La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).
D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.
Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.
(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)
Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.
Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.
Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).
Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.
(Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 9 gener 1947)
Actor i director teatral. Germà de Joan.
Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.
Dades dels Països Catalans 