(Barcelona, 1895 – 1956)
Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.
Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.
Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.
(Barcelona, 1910 – 1983)
Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.
Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.
(Torreblanca, Plana Alta, 1348 – Barcelona, 18 desembre 1430)
Prelat. Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15, 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella; intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó.
Fou prior de Daroca (1399), ardiaca del Penedès (1401) i patriarca de Jerusalem. Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi. Exercí totes aquestes dignitats entre moltes contrarietats.
Li són degudes unes notables constitucions (dites patriarcals), i especialment la continuació de les obres de la catedral de Barcelona, des del reracor fins al portal major, comprès l’arrencament del cimbori, la sala capitular (actualment capella del Sagrament i Sant Oleguer) i les capelles del claustre del costat del carrer del Bisbe.
Restituït a la seu arquebisbal de Saragossa (d’on fou deposat pel papa Martí V), retornà a Barcelona, on morí.
(Sabadell, Vallès Occidental, 9 octubre 1828 – Barcelona, 2 abril 1900)
Religiós escolapi. El 1858 fou nomenat primer prefecte del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que era a l’època un dels centres docents més eficaços de l’illa de Cuba.
La seva dedicació pedagògica havia de ser intensa i eficaç. Hi dirigí el seminari fundat el 1873. Fou rector durant tres períodes del col·legi de Guanabacoa i, també per un temps, del de Puerto Príncipe.
(Barcelona, 1859 – 1905)
Actriu. Germana d’Adela.
El 1890 ingressà al teatre Romea de Barcelona, on obtingué uns grans triomfs amb la interpretació dels personatges de les més notables produccions del teatre català.
Estava casada amb el també actor Rafael Ribas i Ribas.
(Barcelona, 17 juny 1811 – 13 setembre 1880)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme.
Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l’Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l’escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera.
Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l’alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo).
El 1868 tornà a Barcelona, i d’aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal.
(Barcelona, vers 1820 – segle XIX)
Polític. Germà de Josep Anselm Clavé. De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades.
Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843.
El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm.
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 4 febrer 1940)
Compositora i professora. Filla de Josep Anselm Clavé i Camps.
Fou professora de piano a l’Escola Municipal de Música. Presidí l’Associació Coral Euterpe.
És autora de diverses composicions i adaptà per a orquestra i banda algunes obres del seu pare, del qual fou col·laboradora.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)
Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.
Col·laborador de “La Veu de Catalunya” i “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.
Dades dels Països Catalans 