(Barcelona, 1966 – vers 1980)
Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa.
Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció d’Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l’evolució musical als Països Catalans.
Els discs anaven acompanyats d’extensos comentaris sobre les obres que contenien i llurs autors.
(Barcelona, maig 1947 – maig 1948)
Revista mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera.
El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista “Ariel”. No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors.
Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'”Occident”, d’una orientació similar.
(Barcelona, febrer 1965 – )
Col·lecció d’Edicions 62. Dirigida per Joaquim Molas. Es proposà d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic.
Publicà predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes (i en aquest cas són traduïts), acompanyats d’un pròleg i d’unes taules.
Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany, de Francesc Fontanella, i Lucrècia, de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques, de poesia, prosa o teatre.
(Barcelona, 1920 – 1933)
Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo).
En separar-se del número Josep Andreu i Lasserre (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger.
Era un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.
(Barcelona, 1709)
Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d’informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà.
La part més interessant, veritable testimoni de l’època, és la dedicada als fets contemporanis de l’autor.
En general, l’obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del segle XVI.
(Barcelona, 1925 – )
Publicació eclesiàstica. Fundada per la Biblioteca Balmes, dependent de la Fundació Balmesiana d’aparició anual fins al 1932, any que passà a ser semestral.
Està especialitzada en la publicació d’estudis d’història eclesiàstica.
Enllaç web: Analecta Sacra Tarraconensia
(Barcelona, segle IV)
Nom d’un text eucarístic grec. Conservat en el papir de Barcelona Inv. 154-157 (del segle IV), propietat de la Fundació Sant Lluc Evangelista.
Constitueix l’anàfora grega més antiga conservada sencera.
Publicada fragmentàriament pel seu descobridor, Ramon Roca i Puig, ha estat estudiada per Sebastià Janeras.
(Barcelona, 1939 – 1983)
Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada en llengua castellana, editada anualment pel Museu d’Arqueologia de Barcelona.
Fundada per Martín Almagro (que del 1939 al 1954 dirigí el Museu d’Arqueologia i les excavacions d’Empúries); hi publicaren importants historiadors.
A partir del 1983 es digué Empúries.
(Barcelona, 1929 – Catalunya, 1935)
(AAV) Associació cultural, fundada per defensar i restaurar el patrimoni artístic de Catalunya. Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per diverses entitats barcelonines.
La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell.
Entre els edificis que restaurà o col·laborà a fer-ho, cal esmentar les esglésies de Santa Coloma i Sant Joan de Caselles a Andorra, el claustre de Santa Maria de Mur, Sant Climent de Coll de Nargó, Sant Miquel de Lillet, Santa Maria de Castellfollit de Riubregós, la Palma d’Ebre, Sant Ponç de Corbera, el retaule del Roser de Mataró, o la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.
(Barcelona, novembre 1932 – 1936)
(ADLAN) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l’art.
Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d’Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc.
També donà a conèixer la música d’A. Schönberg i Robert Gerhard.
