(Barcelona, 1922 – )
Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana.
Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts.
Convoca el concurs musical Joaquim Serra.
Enllaç web: Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
(Barcelona, 1953 – )
Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial.
L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica.
A l’any 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I.
Publicà el butlletí “Astronáutica”.
(Barcelona, 1955 – )
Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al Desenvolupament).
L’any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d’Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l’Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun.
El 1973 donà origen al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista “Agermanament”.
(Barcelona, 1947 – segle XX)
“Agència Editora i Distribuïdora d’Obres Selectes“ Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts.
El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys.
(Barcelona, 1957 – )
(Associació de Dissenyadors Industrials, secció del Foment de les Arts Decoratives) Institució. Va formar part del FAD des del 1960. Des del 1961 és membre de l’International Council of Societies of Industrial Design.
Promou el disseny industrial, especialment amb la concessió anual dels premis Delta ADI-FAD, de caràcter internacional.
Enllaç web: ADI-FAD
(Barcelona, 1875 – segle XIX)
Institució. Desenvolupà les seves activitats el darrer quart del segle XIX. El seu portaveu era l’”Enciclopedia Médico-Farmacéutica”.
Fou una de les pioneres de la creació dels col·legis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país, d’aleshores.
El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà.
(Barcelona, 1892 – 1922)
Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants.
Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893).
El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta.
(Barcelona, 1700 – 1714)
Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics.
La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
(Barcelona, 1 juny 1586 – segle XVIII)
Institució. El 1711 foren aprovats els seus estatuts. Tenia la seu al convent de Santa Caterina.
Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris.
(Barcelona, 1879 – 1884)
Institució. Fundada pel bisbe José María Urquinaona com a acadèmia de caràcter filosòfico-mèdic.
Fou un dels orígens de la Societat Mèdico-farmacèutica dels Sants Cosme i Damià.
La revista “El sentido católico de las ciencias médicas”, dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió.
Dades dels Països Catalans 