Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Hormiga de Oro, La

(Barcelona, 1 gener 1884 – 16 juliol 1936)

Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder.

Dirigida per Lluís Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora.

Hora, L’ -setmanari, 1979/81-

(Barcelona, 1979 – 1981)

Setmanari d’informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia.

Molt influït pel Partit dels Socialistes de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.

Harmonia del Parnàs, L’

(Barcelona, 1703)

Obres de Francesc Vicent Garcia i Torres (el Rector de Vallfogona). Títol abreujat de la primera edició, feta per l’Acadèmia Desconfiada el 1703 i reeditada el mateix any.

En l’edició, que inclou una biografia de l’autor i una sèrie de composicions laudatòries, intervingueren els anomenats Rector de Bellesguard (Joan Bonaventura de Gualbes), Rector de Pitalluga (Manuel de Vega i de Rovira) i Rector dels Banys (Joaquim Vives i Ximenes), i el Rector de Guialmons, el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella, que no han estat identificats.

Esquitx, L’

(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)

Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.

Escaire, L’

(Barcelona, 1979 – ? )

Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d’aquesta temàtica publicada als Països Catalans.

Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.

Esbart Verdaguer

(Barcelona, 1945 – ? )

Agrupació folklòrica. Fundada per Manuel Cubeles i Solé i dedicada a la divulgació i actualització de la dansa popular catalana.

Ha actuat per tots els Països Catalans i ha viatjat sovint per l’estranger.

Diario del Comercio

(Barcelona, 1889 – 1938)

Diari del matí en castellà. Fundat amb atenció especial a temes econòmics.

Els comunistes se n’empararen a l’inici de la guerra de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938.

Diari del Migdia

(Barcelona, 14 febrer 1931 – 28 febrer 1931)

Diari de vida efímera, ideat per elements d’Unió Catalanista.

Diari de Catalunya -1900/01-

(Barcelona, 8 juliol 1900 – 13 març 1901)

Títol que va fer servir “La Veu de Catalunya”.

culer

culer

Forma popular que és dona al soci o simpatitzant del Futbol Club Barcelona.

L’origen del nom es deu al fet que en els inicis del Barça, el primer camp de futbol en el qual jugava, situat en el carrer Indústria de Barcelona, no tenia graderies. Els aficionats, doncs, s’asseien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, tan sols veia una filera de culs.

Encara que el club va canviar d’estadi dues vegades fins a l’actual, el sobrenom ha perdurat i ha esdevingut un mot d’ús corrent pels aficionats del Barça.