(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)
Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.
Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.
(Barcelona, 1931 – 1986)
Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.
Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.
Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.
El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 1979 – )
Grup de teatre. Dedicat a la creació d’espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l’espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional.
Se’n destaquen Accions (1984), Suz/o/Suz (1984), Tier Mon (1988), Noun (1990), M.T.M. (1994), Manes (1996) i Ombra (1998), amb els quals han participat en festivals internacionals i aconseguit diversos premis.
També va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1993 rebé el premi Nacional de Teatre, entre d’altres importants premis.
Han realitzat també alguns enregistraments musicals: Ajoe (1986), Suz (1987) i l’exposició Automàtics (1988).
Enllaç web: La Fura dels Baus
(Barcelona, 1968 – )
Institució. Fundada pels hereus de confiança del doctor Salvador Vives i Casajuana.
Es dedica al foment de la cultura dins els Països Catalans i convoca premis d’història, científics, de lingüística i d’estudis comarcals, i concedeix beques d’estudi.
Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s’ofrenen.
(Barcelona, 6 juliol 1976 – )
Institució. Creada amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.
Ha pres el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i l’estudi sobre el benestar social a Catalunya.
Entre les seves realitzacions, cal fer esment d’un centre i d’una biblioteca de documentació cooperativa i d’una biblioteca i un arxiu de premsa sobre el medi. Ajuda algunes institucions socials.
Enllaç web: Fundació Roca i Galés
(Barcelona, març 1979 – )
Entitat creada per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.
Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà.
Publica els texts breus “Papers de la fundació” i les col·leccions “Debat”, “Monografies” i “Federalisme”.
El primer director fou l’historiador Josep Lluís Martín.
Enllaç web: Fundació Rafael Campalans
(Barcelona, 1971 – )
(o Centre d’Estudis d’Art Contemporani) Institució. Fundada per l’artista Joan Miró i vinculada a l’ajuntament de Barcelona. Instal·lada en un edifici a Montjuïc projectat per Josep Lluís Sert i obert al públic al juny de 1975.
La seva finalitat és, d’una banda, l’estudi i la difusió de l’obra de Miró i d’altra, la promoció de l’art contemporani d’avantguarda, per al qual compta amb una exposició permanent i realitza exposicions temporals.
Miró la dotà amb una col·lecció integrada per 175 pintures, 150 escultures, 1.500 peces gràfiques i gairebé 5.000 dibuixos. Disposa també d’una biblioteca i un auditori, i acull sovint representacions, conferències, seminaris o concerts.
Anualment organitza el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. La fundació és regida per un patronat. Ha rebut diversos premis en reconeixement de la seva tasca, entre els quals el premi del Consell d’Europa al millor museu (1978).
Enllaç web: Fundació Joan Miró
(Barcelona, 1989 – )
“Cristianisme i Cultura” Fundació eclesiàstica privada. Amb reconeixement civil, té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.
Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intel·lectuals cristians. Organitza un simposi internacional anual, seminaris, cicles de conferències i cursos, i promou espais de debat entre el pensament cristià i la cultura laica.
Publica llibres, quaderns i dossiers temàtics. Convoca anualment el premi Joan Maragall per a una obra d’investigació o assaig sobre el tema Ètica. Humanisme i cristianisme.
Enllaç web: Fundació Joan Maragall
(Barcelona, 1978 – )
Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.
Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.
El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.
Enllaç web: Fundació Carulla
(Barcelona, 1969 – )
Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d’estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l’economia, la història, la política, etc.
Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya.
Enllaç web: Fundació Jaume Bofill
Dades dels Països Catalans 