(Barcelona, segle XIX)
Polític demòcrata. Participà en la revolta barcelonina del 1856. Detingut i condemnat per un consell de guerra (1857), fou traslladat al penal de Cartagena.
Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político (1857), obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.
Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.
El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.
Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Fou el pare de Jacint Clariana (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.
(Barcelona, segle XVI)
Mercader. Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata (1526) i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals.
Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona; el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres (1540).
Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador dels béns episcopals.
(Barcelona, segle XVII)
Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Prohom destacat en la lluita contra Felip V de Borbó. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda.
El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela.
L’11 de setembre de 1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l’assalt final a Barcelona. Les tropes filipistes foren repetidament rebutjades.
Posteriorment, passades les defenses a d’altres punts, els borbònics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren.
Participà tot seguit als terribles combats d’aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué.
(Barcelona, segle XIX)
Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.
D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).
També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.
(Barcelona, segle XII)
Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte.
Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç de Bas i Ramon de Cervera i amb Arbert (II) de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona.
El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València.
El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l’encàrrec de repoblar-la.
Fou el pare de Bertran de Castellet (Catalunya, segle XII) Magnat. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d’Alfons I de Catalunya. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina de Castellet.
(Barcelona, segle XVII)
Sacerdot i escriptor. Catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677).
És autor de Desenganys, introducció a la vida devota (1673), en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis, fou encara reimprés al segle XIX.
Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia (1667), escriví en llatí uns Lectio poetica en hexàmetres.
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823.
Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell.
El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10 juny 1864), i col·laborà al periòdic “El Obrero”.
Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors (1869).
Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).
Dades dels Països Catalans 