(Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 – Catalunya, 1851)
Militar. Es distingí a la lluita contra la invasió napoleònica, en la qual caigué presoner.
Fou nomenat mariscal de camp el 1814.
Ametller, Joan Baptista
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Banyoles (bio)
Agustí, Miquel
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)
Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.
El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.
A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.
Casademont i Busquets, Cassià
(Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 1875 – Barcelona, 12 febrer 1963)
Professor de viola i compositor. Deixeble de Matthieu Crickboom i d’Enric Morera. A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i de l’agrupació coral Catalunya Nova gairebé ininterrompudament des del 1908 fins al 1936.
De la seva extensa producció destaquen les òperes La dona d’aigua (1911) i La mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres, i Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions.
Capdevila i Balanzó, Josep Maria
(Olot, Garrotxa, 14 juny 1892 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 gener 1972)
Crític i assagista. Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. Deixeble d’Eugeni d’Ors, fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia, dirigí (1925) “La Paraula Cristiana” i fou fundador (1929) i director del diari catòlic “El Matí” i cofundador del Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la universitat de Popayán (Colòmbia) i després al Liceo Benalcázar de Calí. Retornà a Catalunya el 1965 i s’instal·là a Banyoles.
Influït per Ramon Llull i els escolàstics, fou un crític en la línia de De Sanctis. Publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors. Etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965) i Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana.
Fou el pare de Francesc Capdevila i Muntaner (Catalunya, 1922 – Barcelona, 1944) Escriptor. Publicà la novel·la Alló que la història d’Abbot Farm no explica (1951), d’estil directe i irònic.
Alsius i Torrent, Pere
(Banyoles, Pla de l’Estany, 15 agost 1839 – 20 febrer 1915)
Farmacèutic i arqueòleg. Recollí una magnífica col·lecció arqueològica i antropològica, en la qual destaca la mandíbula neanderthaloide trobada a les sedimentacions de l’estany de Banyoles (1887).
Escriví nombrosos treballs i articles en diverses revistes, singularment en “La Renaixença” (1871), “Revista de Gerona” (1878) i Anuari de l’Associació d’Excursions Catalanes (1882-92).
Autor de Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles (1872-81), Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el s. XV (1883), en col·laboració amb Celestí Pujol i Camps, Notas sobre los huesos fósiles encontrados cerca de la villa de Bañolas (1882) i Reseña histórica de Seriñá (1895).
Dades dels Països Catalans 