Arxiu d'etiquetes: banquers/es

Safont i Lluch, Josep

1 Resposta

(Vic, Osona, 5 juliol 1803 – Madrid, 13 desembre 1861)

Comerciant i banquer. Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona, de qui heretà tots els béns el 1841. Anà a Madrid el 1830.

Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846; per això féu gran amistat amb J. de Salamanca, amb qui col·laborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez.

El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi instal·là una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixos i molts d’eventuals. Explotà una mina de ferro a la província de Toledo. Pel mateix temps creà una casa de banca molt florent a partir del 1898.

Morí sense descendència i l’heretà el seu germà Jaume, que s’anà desprenent dels negocis.

Marsans i Rof, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa.

El 1902 fundà la Banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919.

Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l’agència Viatges Marsans SA.

Havia estat un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers.

Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920).

Fou el pare de Lluís Marsans i Peix (Barcelona, segle XIX – 1923)  Banquer. Presidí el consell d’administració de la Banca Marsans (1919-23).

Gualbes -llinatge-

3 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.

Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.

Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.

Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

Girona i Targa, Ignasi

6 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.

Girona i Agrafel, Manuel

14 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)

Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.

Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.

Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.

Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.

Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).

Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925)  Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.

Garriga i Roig, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1877 – 6 març 1935)

Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona.

Fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

Garriga i Nogués, Pere

6 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.

El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.

Fou el pare de Josep Garriga i Roig.

Garriga i Nogués, Manuel

6 Respostes

(Barcelona, 1829 – 1897)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere.

El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.

Garriga, Josep -banquer-

3 Respostes

(Vic, Osona, segle XVIII – Saragossa ?, Aragó, 1830)

Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers.

Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.

Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.

Garriga -família-

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)

Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.