Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Blume, Residència

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 – )

Centre d’esportistes d’alt nivell que porta el nom del gimnasta Joaquim Blume i Carreras. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.

Fou adquirida l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gener de 1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L’any 1968, hom inicià els obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà al setembre de 1970. Des de l’any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya.

Disposa de 120 llits i d’unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d’atletisme i espais complementaris, i d’un centre de medicina de l’esport.

Benviure

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.

Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori.

Actualment el lloc es repobla de petites cases.

Beguda Alta, la

(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès / Masquefa, Anoia / Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)

Poble (282 m alt), situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels tres municipis.

Dins el terme de Masquefa hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada.

L’església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons.

Destaca la masia de Can Bac.

Banyols, els -Baix Llobregat-

(Baix LlobregatBarcelonès)

(o Banyoles)  Nom del delta del Llobregat a l’edat mitjana.

Sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).

Arenes, les -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Barri, el més antic dels de la part alta de la població.

Originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.

Ardenya -Baix Llobregat-

(Vallirana, Baix Llobregat)

Masia, situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.

El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca).

Aragall, puig de la creu de l’

(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)

Cim (545 m alt) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l’Anoia, sobre la masia de ca l’Aragall.

Agulles, puig d’ -Baix Llobregat-

(Corbera de Llobregat / Cervelló, Baix Llobregat / Gelida, Alt Penedès)

Punt culminant (652 m alt) de les serres d’Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes. Termenal dels tres municipis.

Al seu cim hi ha un radar i estació meteorològica.

Viladecans (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 20,40 km2, 18 m alt, 65.993 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al litoral, en un terreny pla, a la part dreta del Llobregat, a les ribes dels estanys de la Murtra i del Remolar, al sud de la comarca.

Alternen els conreus de secà amb els de regadiu. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Important augment de l’activitat industrial: tèxtil, química, fabricació de material elèctric i sanitari, electrodomèstics, arts gràfiques i materials per a la construcció. Càmpings i urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. Gran creixement demogràfic en el període 1960-80.

El poble és al peu del sector muntanyós, al nord del terme, i s’ha estès amb nombrosos barris, com el de la Torre-roja, al voltant del castell del mateix nom; forma un continu urbà amb Gavà; l’església parroquial de Sant Joan és moderna; parròquia de Santa Maria de Sales (1967); Can Madolell, edifici modernista i neogòtic (1892).

El municipi comprèn, a més, la quadra Burguesa, on hi ha el santuari de Sales.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vallirana (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 23,88 km2, 177 m alt, 14.784 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i accidentat al sector del massís de Garraf de les serres d’Ordal. Comprèn tota la vall de la riera de Vallirana, afluent de capçalera de la riera de Cervelló, que neix al puig Bernat i s’uneix a l’anterior a la Llibra. Una gran part del territori, molt muntanyós, és ocupat per bosc de pi blanc.

Agricultura de secà (cereals i oliveres). Avicultura. Pedreres de calcària. Indústria tèxtil, alimentària (xocolata Ollé) i de fabricació de ciment (Pòrtland), i els sectors metal·lúrgics, de la fusta, químic i de la construcció. La proximitat de la ciutat de Barcelona i el paisatge han afavorit la funció d’estiueig i convertit en un centre de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble s’allargassa a l’esquerra de la riera de Vallirana, tot seguint la carretera de Barcelona a Tarragona pel massís de l’Ordal, gairebé unit al nucli de Cervelló pels barris de la Llibra i de les Casetes; l’església parroquial de Sant Mateu ha estat tradicionalment sufragània de la de Cervelló.

Dins el terme hi ha la gran masia d’Ardenya.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques