Arxiu d'etiquetes: Baix Llobregat

Unió Esportiva Santboiana

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1921 – )

Entitat esportiva. Fundada per iniciativa de Baldiri Aleu i Torras, que en fou president fins el 1936. Dedicada principalment al rugbi, tingué el seu primer camp en el terme municipal de Sant Joan Despí.

Després de la guerra civil no fou oficialment autoritzada fins el 1944. Des d’aleshores ha edificat noves instal·lacions per a diversos esports, però s’ha destacat sobretot en rugbi: el 1923 guanyà el campionat de Catalunya d’aquest esport, títol que ha assolit 24 cops (del 1930 al 1986), així com una desena de campionats d’Espanya (d’ençà del 1931). També ha guanyat la copa dels Pirineus (1961 i 1962) i la copa Ibèrica (1987).

Enllaç web:  Unió Esportiva Santboiana

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 13,56 km2, 126 m alt, 5.950 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Martí de Torrelles)  Situat a la dreta del Llobregat i a les ribes del seu afluent, la riera de Torrelles, als vessants de la Serralada Litoral i accidentat pel massís de Garraf. El terme és força muntanyós, i molt boscat, amb predomini de pins.

L’economia es basa en l’agricultura (de secà) i la ramaderia. S’hi conreen cereals, vinya i arbres fruiters (en especial cirerers). Estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble es troba a la petita vall a l’esquerra de la riera de Torrelles; església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha el poble de Torrelletes, la caseria de les Cases del Frare i diverses urbanitzacions i masos.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tintorer, can

(Gavà, Baix Llobregat)

Mines d’època neolítica, les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica. El jaciment fou descobert al principi dels anys 1970, però no fou fins el 1978 que s’iniciaren les excavacions sistemàtiques, a càrrec de l’equip d’arqueologia del Museu de Gavà.

El jaciment de Gavà és un dels complexos miners neolítics més destacats de tot Europa i la més antiga explotació en galeria del continent, l’objecte principal de la qual era la variscita, mineral utilitzat per a la fabricació de grans de collaret i que era comercialitzat en un àmbit geogràfic considerable, que abasta com a mínim el territori de l’actual Catalunya.

Entre els objectes que s’hi han trobat cal destacar l’instrumental de mineria i, molt especialment, l’anomenada Venus de Gavà, una figureta antropomorfa femenina de 16 cm d’alçada, feta de ceràmica, que segurament cal relacionar amb creences i ritus vinculats amb la fertilitat.

L’any 2007 s’inaugurà el centre museístic que l’inclou, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.

Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,49 km2, 73 m alt, 8.082 hab (2017)

0baix_llobregat(o Santa Coloma de Montpedrós)  Situat a la riba dreta del Llobregat, i accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Garraf (Montpedrós). Boscos de pins.

El sector agrícola és en regressió davant el creixement industrial; s’hi conreen arbres fruiters i vinya. Indústries tèxtils, metal·lúrgiques, mecàniques i químiques. Cal destacar les nombroses urbanitzacions amb funcions de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. Constant increment demogràfic.

El poble, que és al peu del sector muntanyós, es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Coloma i pertangué a la baronia de Cervelló.

El terme municipal comprèn també l’antiga quadra Salbana, on hi ha la torre Salbana, romànica, l’ermita de Sant Antoni, el lloc de Montpedrós i l’interessant conjunt modernista de la Colònia Güell, iniciada per Gaudí.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 9,12 km2, 22 m alt, 27.982 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat i accidentat en part pel massís de Garraf.

Agricultura en recessió; els conreus més estesos són els de fruiters i d’hortalisses. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de fabricació de materials per a la construcció, en especial de ciment, la sidero-metal·lúrgica, la tèxtil (cotonera i de gèneres de punt), la d’arts gràfiques i la de la construcció. Àrea comercial de Barcelona. La població es quadruplicà en el període 1960-80.

El poble és format pel nucli més antic i la zona d’expandiment modern. Església parroquial de Sant Vicenç (1717). El poble esdevingué el nucli de població més important de la baronia de Cervelló, fins al punt que hi construïren el castell nou de Cervelló (o castell de Sant Vicenç).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesUnió de Botiguers

Sant Salvador de les Espases

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Santuari de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868. Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador (420 m alt), sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat (el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat).

És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat.

Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del segle XI i fou reconstruïda al segle XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari.

Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l’ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà.

El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l’associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment.

Sant Ponç de Corbera

(Cervelló, Baix Llobregat)

Antiga quadra i priorat benedictí, que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt, damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.

L’església, de gran interès arquitectònic, fou construïda al segle XI i consta d’una nau amb creuer, tres absis i una cúpula amb el campanar a sobre seu. Podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o els seus successors, senyors d’aquests indrets el 1025 i el 1050. Les primeres notícies són del 1068, quan l’església posseïa ja un territori en domini alodial, i el 1096 ja tenia comunitat, regida pel prior Salomó i subjecta al monestir de Cluny.

Des d’abans del 1104 passà a dependre del monestir de Sant Pere de Casserres, que centralitzà tots els dominis de Cluny a Catalunya. Alguns priors (Riambau el 1235 i Arnau en 1250-51) eren a la vegada monjos de Casserres i priors de Sant Ponç.

Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat, sols un prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats que li eren sotmesos. El 1303 es diu que depèn de Truyetho, si bé devia ésser com a intermediari de Cluny.

El nomenament de priors comendataris durant el segle XV acabà de desfer la vida monàstica; el prior Francesc de Corbera (1550) no era ni monjo.

El 1590 les seves rendes s’uniren al col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp, d’on es considerà filial fins a l’exclaustració del 1835.

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,81 km2, 122 m alt, 17.201 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al vessant sud-oest de la serra de Collserola.

L’agricultura és en regressió. Les activitats industrials són la base econòmica del municipi. Indústria de la construcció, sidero-metal·lúrgica, química (laboratoris farmacèutics) i alimentària. Urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic continuat (944 h el 1860; 1.101 h el 1900 i 2.931 h el 1950), especialment sensible a partir de les dècades de 1940-50 i 1970-80 a causa d’un fort corrent immigratori procedent de diverses regions d’Espanya, atret per la indústria i la proximitat de Barcelona.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor (segle XVI); conserva torres modernistes, com can Solanes, can Madolell, etc, i cases pairals, com can Coscoll, ca N’Oliveres, can Mèlic, etc (la majoria dels segles XIV al XVI). Bloc d’habitatges Walden 7.

Dins el terme hi ha el barri de la Torreblanca i l’antic monestir de Sant Joan de l’Erm; també s’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Penya del Moro i vestigis romans a diversos indrets.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioInstitutAtlètic Futbol ClubClub Bàsquet

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,17 km2, 10 m alt, 33.873 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu.

L’agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d’horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, sidero-metal·lúrgica, química i paperera. Àrea comercial de Barcelona. Àrea comercial de Barcelona. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915).

El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l’època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesGegantersBàsquet Club

Sant Ildefons

(Cornellà del Llobregat, Baix Llobregat)

Barri residencial i perifèric, situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat, amb el qual forma un continu urbà.

És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (dins el pla d’Urgència Social) que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana (1958) que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953, amb una densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona.

És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda, alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges, males construccions, que han sofert un ràpid procés de deterioració (humitats, esquerdes, etc).

Els equipaments urbans, relegats per l’empresa constructora, són deficitaris, malgrat que el sector públic, empès per les accions reivindicatives de la població, s’ha anat fent càrrec de la dotació dels principals serveis públics.

Des de l’any 1983 hi arriba la línia V del Ferrocarril Metropolità de Barcelona.

És una de les ciutats dormitori de la regió industrial de Barcelona. És conegut, també, per la Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons o solament per la Ciutat Satèl·lit.