Arxiu d'etiquetes: Baix Ebre (geo)

Beseit, ports de

59 Respostes

(Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)

(o ports de Tortosa)  Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana.

Format per la serra d’Espina (1.162 m), el Caro (1.447 m), la serra d’Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s’eleven de forma brusca sobre la depressió de l’Ebre, entre la depressió d’Ulldecona i la vall de Tortosa.

La constitució calcària en determina l’aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s’uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

L’any 2001 fou declarat Parc Natural dels Ports per la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web:  Parc Natural dels Ports de Beseit

Ebre, delta de l’

61 Respostes

(Baix Ebre / Montsià)

Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina.

Té una extensió d’uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d’uns 25 km2.

Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l’illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural.

La població del delta es distribueix en quatre municipis: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. La major part de les terres deltàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l’arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.

Delta de l’Ebre, parc natural del

16 Respostes

(Montsià / Baix Ebre, 1983)

Parc natural, situat prop del límit amb el País Valencià, que s’estén al llarg del delta que forma el riu Ebre en el seu tram final. La seva diversitat d’ambients, gran extensió i el seu bon estat de conservació fan que aquest espai sigui considerat la zona humida més important de Catalunya i una de les més importants del Mediterrani occidental.

El delta de l’Ebre constitueix un punt bàsic en els moviments migratoris dels ocells d’Europa, ja que enllaça la Camarga i altres punts més nòrdics amb les zones humides de la península Ibèrica (l’Albufera de València, Doñana) i del nord d’Àfrica. Aquest important paper biològic contrasta amb la profunda humanització de la zona, i en particular amb l’ús agrícola i turístic que té el delta.

La declaració del parc natural va posar sota protecció la major part de les àrees del delta que restaven sense alterar (unes 7.700 ha) i va engegar diferents línies de gestió i protecció dels ecosistemes i espècies més importants o vulnerables. D’ençà del funcionament del parc s’han observat un augment considerable de moltes de les poblacions d’aus (nidificants i migradores) i una recuperació d’alguns dels espais més fràgils.

Malgrat tot, segueix existint una complexa problemàtica centrada en alguns aspectes, com són la gestió de l’aigua i la compatibilitat dels diversos aprofitaments econòmics amb la conservació dels valors naturals de l’espai.

Enllaç web:  Parc Natural del Delta de l’Ebre

Cardó, serra de

27 Respostes

(Baix Ebre)

Massís de la Serralada Pre-litoral, encaixa al nord i a l’est la cubeta de Mòra, i tanca la serra de Tivissa; a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix, i al sud del coll de l’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó.

L’abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre, poc abans de Benifallet.

El clima és mediterrani (14ºC de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual), les quals són subterràniament dirigides i originen un nivell de fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari de Cardó.

La carena, que culmina a la Creu de Santos (941 m alt) i és travessada per antics camins, fa alhora de partió d’aigües entre l’Ebre i la mar, i entre la vegetació de l’obaga (alzines, pinasses, alguns roures, moixeres i teixos), fuetejada pel mestral, i la vegetació arbustiva degradada de la solana, al voltant de pins blancs i alzines.

Els antics nuclis medievals de població han desaparegut del tot.

Baix Ebre, el

74 Respostes

Comarca de Catalunya: 1.002,67 km2, 78.977 hab (2016), densitat: 78,77 h/km2, cap: Tortosa

0baix_ebreConsta de 14 municipis: l’Aldea – Aldover – Alfara de Carles – l’Ametlla de Mar – l’Ampolla – Benifallet – Camarles – Deltebre – Paüls – el Perelló – Roquetes – Tivenys – Tortosa – Xerta

GEOGRAFIA FÍSICA – Juntament amb el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, conforma les Terres de l’Ebre. Limita al nord amb el Baix Camp i la Ribera de l’Ebre, a ponent amb la Terra Alta, al sud amb el Montsià, i a llevant amb la mar Mediterrània. L’orografia determina en aquest espai quatre zones ben diferenciades: a l’interior, la zona muntanyosa, darrer fragment de la serralada Pre-litoral, es perfila amb les serres dels ports de Beseit (el Caro, 1.447 m), al nord, profundament trencada pels barrancs que baixen a l’Ebre, i de Cardó, a l’esquerra del riu, de característiques càrstiques i ben coberta de boscos i pineda; la plana quaternària, tallada també per barrancs; la vall al·luvial, formada per les quatre terrasses de l’Ebre, eix vivificador de tota la regió, i finalment el delta de l’Ebre, que amb una extensió d’uns 220 km2 de terra consolidada (la meitat corresponen al Montsià) i un centenar més entre aiguamolls, illes semiaquàtiques i basses, és el segon en importància de la Mediterrània, després del Nil.

El destacat paper biològic del delta, amb un poblament vegetal propi dels salobrars, d’una riquesa excepcional, amb una fauna del més gran interès, especialment d’ocells, amb més de 300 espècies i abundants colònies de cria, i una destacada importància com a refugi dels ocells de pas han fet que, el 1983, la Generalitat creés el Parc Natural del Delta de l’Ebre, de 7.735 ha, repartides entre el Baix Ebre (3.757) i el Montsià (3.979).

El clima és mediterrani continental, excepte a la muntanya, i les pluges hi són escasses, no més de 500 mm a la plana, agreujada per la forta evaporació, els vents secs i la filtració en sòls calcaris.

pobl_baixebrePOBLACIÓ – La població del Baix Ebre ha experimentat un augment del 3,3% el decenni 1981-91 i el seu repartiment està clarament marcat pel riu i les zones de regatges. La major concentració es dóna a Tortosa, el cap de la comarca, amb el 45%, i al Deltebre, amb el 16%, i és característica la disseminació pels regadius de la ribera. El sector primari, prop del 30% de la població activa, manté una taxa superior a la mitjana catalana.

ECONOMIA – L’agricultura continua essent l’activitat principal; la zona dedicada a regadiu és la més extensa de Catalunya (arròs, cítrics i hortalisses), i del secà destaca l’olivera. La pesca té importància a tot el golf de Sant Jordi, amb captures de peix i llagostins, i als estanys i sèquies del delta (anguiles). La indústria, especialment la del metall i l’alimentació, es concetra sobretot a Tortosa, Roquetes i l’Ametlla de Mar, i ocupa un terç de la població de la comarca. El turisme és especialment important a la costa: Deltebre, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

HISTÒRIA – La història i el poblament del Baix Ebre, lligats essencialment al riu, han determinat al llarg del temps dues zones geogràfiques clarament diferenciades. La interior, amb uns antecedents particularment antics, conserva vestigis del neolític i d’etapes següents. Posteriorment va ser poblada pels ilercavons, poble de cultura ibèrica. A l’època romana, Tortosa fou un important nucli -el títol de ciutat prové de la civitas que fou amb els romans, Iulia Ibera Ilercaonia Dertosa– .

baix_ebre1Tot el territori del Baix Ebre, constituí el nucli del bisbat de Tortosa, i amb la invasió sarraïna la ciutat esdevingué capital de la taifa de Tortosa i s’hi bastí la impressionant fortalesa de la Suda. Després de la conquesta, al segle XII, Tortosa i totes les viles sobre l’Ebre van viure una notable puixança gràcies al control que exercien sobre el riu. La costa, en canvi, sobretot el delta, respon a un establiment i una explotació moderna, iniciats dins el primer terç del segle XX per la Mancomunitat de Catalunya, que dessecà i sanejà el territori i aviat passà a ser una de les zones més fèrtils del país.

El Baix Ebre ha format part de totes les circumscripcions administratives de Tortosa (vegueria, corregiment, partit judicial). La divisió territorial de la Generalitat repartí el territori del partit judicial de Tortosa entre les comarques del Montsià i del Baix Ebre.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu – Servei Educatiu