Arxiu d'etiquetes: badies

Alacant (Alacantí)

Municipi i capital de de la comarca de l’Alacantí (País Valencià): 200,8 km2, 3 m alt, 332.067 hab (2014)

Capital de la província i regió homònima. Situada a la badia d’Alacant, al peu de dos petits turons, Tossal i Benacantil.

ECONOMIA.- Agricultura de regadiu, alternada amb la de secà, produeix hortalisses, ametlles i raïm de taula. La pesca compta amb una flota d’un cert tonatge, vivers de musclos. La indústria es va desenvolupar en funció del port. Encara hi tenen importància la d’adobs, la metal·lúrgica, les dedicades a la ceràmica, les tèxtils i les alimentàries. Centre de l’àrea comercial homònima, comprèn les subàrees de Benissa, Elda i Villena.

Centre d’estiueig tradicional d’ençà de la construcció del ferrocarril Madrid-Alacant (1858). Les seves condicions climàtiques (277 dies de sol previstos cada any) l’han convertit en gran centre turístic, capital de la Costa Blanca. El passatge marítim s’orienta a València i a Barcelona, a Eivissa i a Palma de Mallorca i, fins a la guerra civil, a Orà i l’Alger. L’aeroport d’Alacant és important pel seu volum de passatgers, situat a l’Altet.

POBLACIÓ.- A mitjan segle XIX (1860) només tenia 31.000 habitants, el 1900 pujaven a 50.000, i el 1960 n’allotjava 122.000, part dels quals vivien escampats en petits pobles a l’horta. El creixement demogràfic de la ciutat ha estat molt ràpid i motivat principalment per l’activitat del port, les funcions administratives, la indústria i el turisme.

LA CIUTAT.- Té una llarga història urbana. El nucli primitiu (ibèric, cartaginès i romà, successivament) fou desplaçat pels àrabs del cim del Benacantil (106 m), al seu vessant sud-occidental, durant el segle XVII creixé ràpidament fins a arribar a la platja i deixar fora muralla el Raval Roig dels pescadors i el de Sant Antoni; al segle XIX, convertida Alacant en capital de província, s’enderrocaren les muralles i es realitzà l’eixample, prenent com a eixos principals la vella rambla i l’esplanada arran del mar.

ART.- La ciutat, construida sobre la colònia romana de Lucentum, s’obre en amfiteatre sota la roca on hi ha el castell de Santa Bàrbara. L’església de Sant Nicolau de Bari (1616-62), obra d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta, té en el seu interior la capella del Sagrament amb decoració barroca de Joan Baptista Borja (1738). L’església gòtica de Santa Maria té un portal barroc (1721-24) de Manuel Violat i conté una pintura de Roderic d’Osona del segle XV. El Museu Arqueològic conté el dolium de Lucentum, objectes prehistòrics, púnics i iberoromans; a més a més, una col·lecció de terra sigillata.

HISTÒRIA.- És, segons algunes teories, l’antiga Akra Leuké, colònia grega i després fenicia, aquesta darrera fundada, segons la tradició, per Amilcar Barca. Restes d’un poblat ibèric es conserven prop de la ciutat, en l’anomenat tossal de Manises, així com també restes romanes disseminades sota l’actual ciutat d’Alacant. Fou, juntament amb la regió d’Oriola i alguns territoris murcians, el nucli bàsic del regne visigòtic de Tudmir. Va formar part del regne taifa de Múrcia i sotmesa a sobirania castellana des del 1243; després d’una revolta dels musulmans fou repoblada (1264) per cristians. Alfons X li concedí el fur de Castella.

Durant el regnat de Jaume II el Just s’integrà definitivament al regne de València, per la confirmació (1309) de la sentència arbitral de Torrellas (1304). Declarada ciutat per Ferran II el Catòlic, des de mitjan segle XVI es convertí en un port important que feia competència al de València gràcies a l’exportació de llanes castellanes i, en menor escala, de seda, sosa, etc. A canvi de tot aixó arribaven crocats, paper, acer, or i armes, i a l’entorn d’aquesta activitat comercial s’establiren nombrosos mercaders anglesos, francesos, genovesos i milanesos.

El segle XVII fou època de decadència, deguda en part a l’expulsió dels moriscos i en part a la pesta (1647-48). Durant la guerra de Successió es declarà per Felip V de Borbó. Presa per les forces de l’Arxiduc el 1706, fou conquerida per Asfeld el 1708, malgrat l’oposició de l’estol de l’almirall Baker. Alacant fou el 1765 autoritzada a traficar amb Amèrica i de nou el 1778 fou un dels tretze ports espanyols autoritzats a comerciar amb aquell continent.

Durant el segle XIX, seguí les orientacions generals de la política espanyola. El 1822, i confirmada el 1833, fou creada la divisió administrativa provincial d’Alacant. Hi hagué un pronunciament (1836), i un aixecament liberal (1844) contra el govern de González Bravo dirigit pel coronel Pantaleón Boné i secundat a Cartagena pel general Ruiz. Va ésser sufocat pel capità general de València, Roncali, i Boné fou afusellat. El 1858 va ésser construït un ferrocarril que unia la capital amb Madrid. També Gálvez Arce, el 1873, mirà d’estendre el moviment cantonal a Alacant, que se li uní, però tant bon punt deixà la ciutat, aquesta tornà a obeir el govern.

Durant la guerra civil va restar en mans republicanes i, en els darrers dies de la guerra (març 1939), fou port de sortida per als republicans. La província passà a formar part de la Comunitat Valenciana després de la concessió de l’estatut d’autonomia (juliol 1982).

Enllaços web: Ajuntament

Tossa de Mar (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)

0selvaSituat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.

La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.

La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,23 km2, 4 m alt, 21.721 hab (2017)

0baix_empordaSituat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s’estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l’extrem sud de la comarca. Boscos d’alzines sureres i pins.

Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l’alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L’activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l’activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l’antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l’església parroquial i el Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques – Turisme

Portbou (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,22 km2, 28 m alt, 1.107 hab (2017)

0alt_empordaSituat al litoral, en una cala (badia de Portbou) del sector septentrional de la Costa Brava, entre el cap de Cervera i la punta del Claper, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat per la serra de l’Albera.

Vora la riera de Portbou, s’estenen els conreus d’horta. L’economia, fins fa poc, estava basada en l’activitat duanera i fronterera, que en féu un centre de serveis relacionats amb el trànsit (sobretot ferroviari) i el turisme. La supressió de la duana (1995) suposà un canvi en l’estructura econòmica del municipi, encara que l’existència de l’estació de trens i el trànsit que origina fan del municipi un nus ferroviari (a conseqüència de la diferent amplària dels rails de les xarxes ferroviàries espanyola i francesa) de primer ordre. Àrea comercial de Figueres.

El nombre d’habitants arribà a un màxim el 1930 (3.976 h), data en que ha anat disminuint progressivament.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, neogòtica.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub Nàutic

Palamós (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 13,98 km2, 12 m alt, 17.910 hab (2019)

0baix_emporda

Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s’acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d’Empordà; el terme s’estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud.

ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.

pobl_palamos

POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.

LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.

palamos

HISTÒRIA: Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesCambra de ComerçRàdioClub de Futbol

Cadaqués (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,43 km², 23 m alt, 2.712 hab (2019)

0alt_empordaSituat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l’extrem de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava.

El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d’atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava.

pobl_cadaquesLa vila és al fons del port natural, al voltant de l’antic castell de Cadaqués; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic tardà (segles XVI-XVII), amb un interessant retaule barroc (1723-25); dominant la població, resten les ruïnes d’una fortificació anomenada castell de les Creus o de Sant Jaume.

A l’estiu i des del 1970 hi té lloc el Festival Internacional de Música de Cadaqués.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeFestival de Música

Blanes (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques