(Sabadell, Vallès Occidental, 2 agost 1953 – )
Autor, actor i director teatral. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis i Sinisterra i Pierre Chabert.
Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional.
(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)
Empresari i autor teatral.
Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.
Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.
El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.
En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).
Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.
(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)
Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.
Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.
(Badalona, Barcelonès, 28 octubre 1961 – )
Autora teatral. Es donà a conèixer amb l’estrena de Rodeo (1991).
En la seva vasta producció ha sabut crear un autèntic univers paral·lel, un món banal i tràgic que no debades ha estat batejat com a Cunillelàndia, reconeguda internacionalment.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1966)
Autor, actor i director teatral. Féu actuacions al Teatre Íntim d’Adrià Gual (1924) i al Teatre Català de la Comèdia (1936-37). El 1938 fou nomenat per la Generalitat comissari del teatre català.
El 1946 dirigí l’estrena d’El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra, i el 1964 organitzà el Festival de Teatre Català.
Autor de peces teatrals, com: Ombres del port (1936), Avui com ahir (1954) i el vodevil Clementina no rellisquis (1966), i de traduccions.
(Barcelona, 1841 – 1898)
Actor i autor teatral i cantant. Dedicat al teatre líric, excel·lí en el gènere còmic.
Va escriure: el drama La llàntia meravellosa; les comèdies Mentides que no fan mal, Lo meu modo de pensar, La casa tranquil·la (1879), La torre dels misteris (1876), La guerra a casa, Un vagó (en col·laboració amb amb Narcís Campmany) i Vostès diran, les operetes Primer jo (1873), Les campanetes (1873) (ambdués en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano, musicades per Josep Ribera), Flor de te (1897), Lo pou de la veritat, Lo somni de la innocència (1895, amb música d’Urbà Fando), La guardiola, Qui tot ho vol tot ho perd, i adatà el vodevil Kikirikí (1887).
Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona.
(Barcelona, 13 novembre 1935 – 25 setembre 2020)
Director escènic i professor d’art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l’Institut del Teatre de Barcelona.
Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, en homenatge a l’art escènic d’avantguarda, amb textos de Josep V. Foix.
Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, fou president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.
(Barcelona, 1963 – )
Dramaturg. Autor teatral i professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i la UAB.
Estrenà diverses peces, com Sara i Eleonora (1995), Combat (1998), Les creus de Iambu (1999), Miss Puta Espiritual 2000 (1999) o Suite (premi SGAE de Teatre 1999).
Escrigué altres peces dramàtiques no estrenades, com Traspàs (1993), i realitzà la dramatúrgia en muntatges de Joan Castells: Nyam-nyam (1994), La festa del blat (1996) i La barca nova (1999).
Membre del Consell d’Assessorament Artístic del Teatre Nacional de Catalunya. El 1992 féu d’assessor literari de Misteri de dolor, d’Adrià Gual.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Autor teatral. Seguí una línia popular, no gens exigent, però digna d’esment en un període d’abandó quasi total del català literari.
És obra seva el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs (1800).
(Barcelona, 1 desembre 1882 – abril 1947)
Poeta i autor teatral. De formació autodidàctica, fou dependent de comerç. Poeta característic del modernisme. Entre d’altres, col·laborà a “La Creu del Montseny”, “Joventut”, “Catalunya Artística” i “Pèl & Ploma”.
La seva poesia és sentimental i preciosista. Publicà Preludi (1904), Pasqua florida (1905), Flames de roig (1910), Cants d’amor (1910), i en teatre, Fra Garí (1906), Conte de tardor (1907), El rostre ideal (1910), etc.
En col·laboració amb Joaquim Pena traduí gairebé tot Wagner; fruit d’aquestes experiències és la seva obra Impressions wagnerianes (1908).
Dades dels Països Catalans 