Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Muñoz -varis bio-

2 Respostes

Agustí Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. El 1506 tenia el títol oficial de mestre pintor de la ciutat de València.

Jeroni Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor i arquitecte. És autor de les sitges de Burjassot, per a les quals féu una ermita anexa i una gran era de pedra. Treballà per a la Generalitat de València.

Jeroni Muñoz  * Veure> Jeroni Munyós  (matemàtic, astrònom i hebraista valencià, vers 1515-1584).

Joan (I) Muñoz  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escultor. Entre les seves obres destaquen les talles fetes per a la seu de València el 1512-13.

Joan (II) Muñoz  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Escultor. Considerat com a deixeble de Gregoria Fernández, el seu estil recorda el barroc castellà. Esculpí el Crist lligat a la columna (1649) de l’altar major del monestir de Puig, l’altar major de Sant Martí de Sogorb, el Crist de la Bona Mort de la seu de València i d’altres obres per a esglésies d’aquesta ciutat.

Joan (III) Muñoz  (País Valencià, segle XVII)  Escultor. Passà el seu període de formació a Roma. Se li atribueixen les imatges de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista de l’església dels Sants Joans, la Mare de Déu de l’Esperança de l’església de Sant Martí i La Fe de l’església de Santa Mònica, totes a València.

Lluís Muñoz  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. Fou deixeble i ajudant de Damià Forment. Treballà amb ell a la Llotja de Saragossa, el 1524.

Pere Muñoz  (València, 1505 – Osca, Aragó, 1522)  Escultor. Era ajudant de Damià Forment. Tenia disset anys quan morí, col·laborant amb el mestre al gran retaule de la seu oscenca. Forment li esculpí una làpida i el feu enterrar a la mateixa catedral.

Muhammad ibn -varis bio-

1 Resposta

Muhammad ibn ‘Abd al-Rahmän al-Tugibï  (Alacant, 1145 – Tremissèn, Algèria, 1213)  Historiador andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic (Mu’gam) aprofitat a la Takmilat d’Ibn al-Abbar.

Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – 1162)  Historiador àrab.

Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait  (País Valencià, segle XI – Sorió, Costera, 1063)  Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d’entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d’al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens.

Muhammad ibn al-Hagg  (Sàhara, Àfrica, segle XI – Mastana, Àfrica, 1115)  General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l’Imperi almoràvit l’antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l’exèrcit d’Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114.

Meliton, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1681 – 1753)

Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l’acadèmia d’aquesta ciutat i de la de Ciències de París.

Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio… (1743).

Méchain, Pierre François André

Deixa un comentari

(Laon, França, 16 agost 1744 – Castelló de la Plana, 20 setembre 1804)

Astrònom. Descobrí onze cometes i en calculà les òrbites. Determinà les posicions de nombrosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol. Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró.

Però troba una diferència de 3′ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Illes Balears, però morí mentre feia aquesta tasca.

Martín i Peralta, Jeroni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos.

Llobet de Barcelona *

Deixa un comentari

Veure> Sunifred Llobet  (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).

Llobet, Lluís

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1682 – 1755)

Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc.

Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l’Académie de Sciences de Tolosa.

Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).

Leví ben Gersom

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1288 – 1344)

Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d’Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques.

A l’obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d’acostament a l’aristotelisme.

Font, Antoni -varis-

Deixa un comentari

Antoni Font  (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII)  Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.

Antoni Font  (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768)  Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.

Antoni Font  (Illes Balears, segle XIX)  Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.

Esperança, Pere

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)

Pronosticaire. Era teixidor d’ofici. fou molt afeccionat a l’astrologia.

Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.