(València, 1912 – 23 agost 2001)
Erudit. Ha estat professor de literatura castellana de la universitat de València, i cronista provincial, arxiver de la diputació i director de la “Revista Valenciana de Filologia” (1951).
Ha publicat La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII (1960) i alguns articles sobre història del teatre a València.
Eren fills de l’arxiver Francesc Vives i Julià.
Francesc Vives i Liern (València, 1859 – 1915) Escriptor. Advocat (1880), pertangué al partit liberal, dirigí “El Liberal Valenciano” i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de València. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana. Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians.
Vicent Vives i Liern (València, 1862 – 1930) Arxiver i erudit. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies.
(Moncofa, Plana Baixa, segle XIX – València, 1888)
Arxiver. Fou arxiver municipal. Reorganitzà l’arxiu valencià i féu una tasca meritíssima en la classificació i restauració de documents i textos antics dels fons al seu càrrec.
Fou el pare de Francesc i de Vicent Vives i Liern.
(València, 7 juny 1834 – Madrid, 30 octubre 1919)
Arxiver i erudit. Crític d’art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)
Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.
Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)
Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.
És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
(Castelló de la Plana, 26 febrer 1833 – València, 5 març 1884)
Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d’arxiver a l’Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la “Revista de Valencia” i “Las Provincias”.
Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.
(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)
Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.
Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.
Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.
(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)
Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.
Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.
Dades dels Països Catalans 